27 d’Abril de 2002: deu anys d’un acte per recordar al tercer sector social
El 2001, un grup d’entitats rellevants del món social català van impulsar la realització d’una recerca de referència sobre la realitat de les entitats socials catalanes. El Govern de la Generalitat d’aquell moment es va implicar de ple en la seva realització i finançament, a través de la Direcció General d’Acció Cívica (dirigida per Josep Lluis Clèries) i la Direcció General d’Afers Interdepertamentals (dirigida per Francesc Homs).
Va ser un gran esforç per a tothom, tant econòmic com tècnic, i els seus resultats van ser valuosos: en un moment en … Segueix llegint
Més diners per a la missió, i menys per als bancs
En les entitats que es caracteritzen per l’absència de l’ànim de lucre, la gestió dels afers econòmics ha estat generalment un punt feble; principalment perquè ens preocupen més les persones que els diners. Ara bé, la sostenibilitat de les entitats, i l’impacte de la nostra activitat, ens obliga a millorar la capacitat de gestió econòmico-financera.
En general, el món associatiu no disposa de fons propis, i una gran part de l’àmbit de les fundacions els té molt reduïts. Això dificulta la gestió de tresoreria, i l’obtenció de crèdit … Segueix llegint
Tercer Sector: l’aposta de les persones
La situació actual del Tercer Sector a Espanya ve marcada pel desenvolupament de la democràcia al nostre país. En les últimes dècades s’ha produït un creixement en paral·lel de dos actors socials clau en la vida democràtica: una administració pública descentralitzada i moderna, al mateix temps que unes organitzacions no lucratives que aglutinaven a persones compromeses amb la millora social.
Aquest camí en paral·lel ha fet possible que l’administració pública trobés un teixit social compromès el qual l’ha acompanyat i recolzat en el desenvolupament de noves polítiques socials, ambientals, … Segueix llegint
El capital social en les entitats del tercer sector
Les organitzacions del tercer sector tenen un rol cada vegada més important en la nostra societat com a agents de transformació social; i el valor afegit que aporten és conegut com a capital social.
Aquest concepte té una gran varietat d’enfocaments, que fan èmfasi en uns o altres aspectes: la capacitat de mobilitzar recursos, la pertinença a xarxes, les fonts que l’originen, les accions -individuals o col·lectives- que pot generar, o les conseqüències d’aquestes.
Se n’han realitzat nombroses definicions, tant des de l’antropologia, l’economia, la … Segueix llegint
Sobre la professionalitat dels equips de les organitzacions no lucratives
Una de les característiques de les organitzacions del tercer sector és la convivència de persones voluntàries i remunerades en els equips. De la mateixa manera, també hi ha organitzacions que estan formades únicament per persones voluntàries, i altres en les que únicament es troben equips remunerats. Però totes aquestes persones amb diferents vinculacions a l’entitat comparteixen la professionalitat com a característica de la seva actuació. Totes elles són professionals.
La no existència d’un vincle remunerat ja fa anys que ha deixat de ser una excusa per a … Segueix llegint
500 persones enlloc d’un tècnic de l’Administració
En el tercer sector hem viscut 20 anys de creixement ininterromput. Al llarg d’aquests anys s’ha guanyat dimensió, visibilitat i impacte social, al mateix temps que es madurava organitzativament i es desenvolupaven estructures per a gestionar la complexitat del sector.
Aquest procés de creixement s’ha fet en paral•lel a una Administració Pública que també s’estava desenvolupant i que ha trobat en les organitzacions no lucratives un soci de valor social per al desenvolupament de les polítiques socials, culturals, ambientals, de cooperació internacional, esportives… En definitiva,
La necessitat d’una base social compromesa
La gent dedica temps i recursos a aquelles coses que li importen. És així de senzill i de complicat a la vegada. Per això, les entitats del tercer sector tenen sentit en la mesura en que hi ha persones a qui els importa les temàtiques en les que treballa l’organització i la forma com ho fa. Per això les persones s’impliquen i participen en les entitats no lucratives d’una manera o altra: associant-se, fent voluntariat, difonent l’organització, participant en les activitats,….
De fet, aquesta capacitat d’aglutinar persones al voltant de … Segueix llegint
Pla d’ajustament organitzatiu pel segon semestre de 2011: Canvi d’espai i ajustament temporal d’equip.
El proper mes de desembre de 2011 complirem vuit anys des del registre legal de l’Observatori del Tercer Sector i deu anys de l’inici dels treballs per fer el Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social, que va representar el nostre punt de partida. El camí des de llavors no ha sigut fàcil. Ens vàrem inspirar en centres similars d’altres països, però amb el component utòpic de que la recerca social no és un tema massa valorat al nostre entorn. L’Observatori del Tercer Sector ha estat sempre una aposta compromesa … Segueix llegint
Temes clau per enfortir les organitzacions no lucratives
No és cap secret que ens trobem en un moment molt complicat pel sector no lucratiu. Un gran nombre de les entitats del nostre país està tenint molts problemes per generar els ingressos necessaris per mantenir els equips i el nivell d’activitats i serveis de l’any anterior. A més, en molts casos, aquestes dificultats financeres arriben en el mateix moment que ha augmentat significativament el nombre de persones destinatàries.
Més o menys, la situació actual podria comparar-se a una espècie de “tempesta perfecta”: fer front a més necessitats amb … Segueix llegint
L’acció directa acompanyada per la reflexió i el coneixement funciona millor
En aquests moments, l’activitat en el món social està orientada amb força cap a l’acció directa. Tothom té clar que és un moment de crisi i, per tant, el més rellevant és oferir atenció el més immediata possible a aquelles persones que pitjor ho estan passant. És lògic. Però aquesta preponderància de l’actuació directa està essent tan marcada que en els darrers temps s’ha deixat totalment de banda el valor de la reflexió. Per exemple, no és estrany escoltar de boca de responsables polítics que els calaixos … Segueix llegint









