TercerSector.net

Blog de Pau Vidal. Reflexions sobre el tercer sector

Estàs veient l'arxiu de la categoria ‘General’

El Panoràmic: innovació des dels valors

Aquests dies arrenca el treball de camp de la segona edició del Panoràmic. Haver aconseguit dotar de continuïtat un projecte tan innovador com aquest és un petit miracle. Des dels seus inicis, aquest estudi ha estat singular perquè ha estat plantejat des de les especificitats i valors de les organitzacions de la societat civil.

Col·laboratiu. S’ha fugit d’un esquema tradicional de client-proveïdor, i s’ha creat un grup d’entitats impulsores que uneixen representativitat, experiència i capacitat d’execució per realitzar-lo de manera conjunta. En el Panoràmic no hi ha una empresa consultora que fa un encàrrec.

Participatiu. Hi ha grups de treball per definir necessitats, s’elabora participativament el qüestionari i es treballa en transparència amb el sector. En el Panoràmic, les entitats no són bestioletes que es posen al microscopi per analitzar-les. La informació recollida contribueix a la millora d’accions d’incidència política, a donar visibilitat de sector, a posar de relleu la seva feina, etc.

Proximitat. Des dels inicis es va donar una gran importància al treball de barri, al coneixement proper com a font de confiança i a conèixer el territori. Per això, el treball de camp s’estructura des d’entitats de l’entorn que es responsabilitzen d’aconseguir les respostes a la seva zona. En el Panoràmic no hi ha un Call-Center que truqui des d’un lloc remot.

Obert. Les dades recollides es comparteixen amb qui mostri interès (centres d’investigació, entitats de segon nivell, universitats, administracions, etc.) perquè facin noves explotacions i reflexions. En el Panoràmic no es recull informació per fer només un informe.

Eficient. Els recursos són limitats i un gran estudi sempre és car. Al segle XXI la tecnologia ha canviat la manera de fer investigació social i hem incorporat novetats com els qüestionaris electrònics i un aplicatiu personalitzat. Cada euro és aprofitat al màxim, i a més millora l’optimització a cada edició anual.

Adaptat. Les organitzacions de la societat civil són diverses en molts aspectes: activitat, forma d’organitzar-se, comunitat, destinataris, etc. A les entitats els costa esforç respondre, pel que s’ha adaptat i optimitzat el qüestionari oferint més de 80 itineraris de resposta diferents. Al Panoràmic no hi ha cafè per a tothom ni qüestionari únic.

Transversal. Les organitzacions de la societat civil treballen en molts àmbits diferents. Durant molt temps la major part d’estudis que s’han realitzat al sector han estat limitats per l’àmbit d’actuació de les organitzacions (social, ambiental, cooperació, ambiental, etc.). Des dels seus inicis el Panoràmic ha tingut un plantejament transversal amb la participació d’organitzacions de tots els àmbits, la qual cosa facilita la comparabilitat i el coneixement agregat.

En definitiva, les organitzacions de la societat civil tenen especificitats i valors que les diferencien d’altres tipus d’organitzacions. Quan hi ha hagut consultores o empreses d’estudi de mercat que les han volgut tractar com si fossin un sector econòmic més (és a dir, com si fossin empreses automobilístiques o tèxtils o de mobiliari o…) s’han trobat amb moltes dificultats i en nombroses ocasions, han donat com a resultats estudis de poca utilitat.

Per això des de fa anys existeix l’Observatori del Tercer Sector, un centre de recerca especialitzat en les organitzacions no lucratives, capaç de treballar des de les especificitats i valors de les entitats. 12 anys després continuem perseguint l’objectiu de generar informació útil sobre com les organitzacions de la societat civil aporten valor a la societat, sempre des de la complicitat, participació i proximitat a les entitats.

Llibre Blanc, Anuaris, Baròmetres,…. Panoràmic

El coneixement sobre les organitzacions no lucratives, la seva activitat i impacte sempre és complexa. És un teixit ampli, de proximitat i que aporta un gran valor a la societat, però aquesta mateixa capil·laritat provoca una certa invisibilitat global del mateix. Coneixem i valorem les entitats més properes “l’arbre” però costa apreciar el valor global del compromís que suposen aquestes organitzacions “el bosc”.

Ja fa més d’una dècada que es va presentar el Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social a Catalunya, realitzat pel mateix equip que després va fundar l’Observatori del Tercer Sector, que va ser la primera gran recerca que es va realitzar sobre les entitats socials. Va servir per cartografiar el Tercer Sector Social i identificar els reptes que afrontaven les entitats. En girar la vista enrere, es pot veure la gran transformació de les entitats socials al mateix temps que hi ha reptes de llavors que continuen vigents.

La llavor que va significar el Llibre Blanc no va ser desaprofitada i vàrem treballar posteriorment, des de l’Observatori del Tercer Sector, en la sèrie dels Anuaris del Tercer Sector Social (en col·laboració amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Fundació “La Caixa” i la Generalitat de Catalunya) dels que s’han realitzat tres edicions fins el moment: 2009, 2011 i 2013. Aquest enfocament seriat ha permès seguir l’evolució de les entitats socials, identificant, entre d’altres temes, quin ha estat l’impacte de la crisi sobre el sector així com la seva actuació davant la mateixa. La sèrie dels Anuaris és útil perquè aporta dades de manera continuada i informació actualitzada sobre l’estat i la salut del Tercer Sector Social.

El compromís de les organitzacions no lucratives abraça moltes àrees d’activitat diferents, com pot ser la cooperació internacional, la cultura, el món comunitari i veïnal, ambiental, juvenil, esportiu, educatiu, etc. Afortunadament, la rellevància social del Tercer Sector creix en tots els àmbits d’actuació i, cada vegada, hi ha més dades i estudis que permeten acompanyar l’acció amb reflexió i coneixement, millorant l’impacte de la seva activitat.

Per exemple, durant el 2014, des de l’Observatori del Tercer Sector hem treballat en dos baròmetres, amb el nom es mostra la voluntat de gradació de les dades. El Baròmetre del Tercer Sector Ambiental, en què hem treballat amb l’Obrador del Tercer Sector Ambiental, es presentarà en els propers mesos, i representa un estudi clau per entendre les entitats ambientals a Catalunya, el seu estat, impacte i reptes que afronten. El Baròmetre de l’Ocupació al Tercer Sector Social, realitzat amb La Confederació, dóna continuïtat a l’estudi pioner que es va fer al 2008 sobre l’Ocupació al Tercer Sector Social de Catalunya, centrant els esforços en mostrar la realitat del treball remunerat al sector social, amb dades concretes i clares. La presentació estava prevista pel passat 27 de març, però el dol col·lectiu per l’accident d’avió als Alps ho va fer posposar fins a finals d’abril (en els propers dies es farà de nou la convocatòria a l’acte de presentació).

I el proper 9 d’abril es presenta el Panoràmic 2014 de les Associacions a Barcelona. Ha estat un treball tècnic ambiciós i complexa, amb la participació de les pròpies federacions i associacions en el procés de recollida de la informació. Sota la coordinació del Consell d’Associacions de Barcelona i en col·laboració amb la Fundació Ferrer i Guàrdia, la Fundació “La Caixa”, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya hem treballat durament per donar a llum una recerca pionera, capaç d’oferir per primera vegada una visió transversal del que representa el compromís associatiu a la ciutat de Barcelona, donant visibilitat de manera conjunta a totes les tipologies d’entitats existents (culturals, juvenils, socials, educatives, comunitàries, esportives,…). S’ha capitalitzat l’experiència de gairebé 15 anys fent recerca sobre organitzacions no lucratives, en un nou projecte que va més enllà de la recerca, centrat en la utilitat. Aquesta edició inicial, amb una alta participació, ha estat centrada a la ciutat de Barcelona i aporta el valor d’integrar, per primera vegada, una visió conjunta sobre el compromís de la ciutadania organitzada que estem segurs que marcarà tendència pel futur. Superar les visions temàtiques (per àmbits d’actuació) que han predominat durant anys i oferir una visió panoràmica que mostri la importància que té per a la nostra societat i el valor que aporta.

Esperem que ens pugueu acompanyar el proper dijous 9 d’abril al Palau Macaya a la presentació de la primera edició: és un llarg viatge el que hem començat, i ens fa molta il·lusió compartir aquests primers fruits.

Oportunitats de la reforma fiscal: triplicar donatius i millor informació

A finals del passat mes de novembre es va aprovar el canvi, de cop, en tres lleis que afecten directament les ONL: IRPF, Impost de Societats i IVA. Aquests canvis són coneguts com la reforma fiscal. El primer que ens ve al cap és pensar com ens perjudicarà. I encara que és cert que hi ha noves obligacions per a moltes organitzacions, començaré per analitzar una oportunitat que planteja: la possibilitat de triplicar els donatius sense cost addicional per als donants.

El nostre sector fa temps que demana una nova llei de mecenatge que no arriba, però la reforma fiscal ha fet un petit pas, augmentant, en dos anys consecutius, la desgravació en la declaració de la renda del donant dels primers 150€ que es donen a una entitat: al 2015 passa d’un 25% a un 50%, i al 2016 arriba fins al 75% (pensem que gairebé el 70% dels donants donen menys de 150€/any, segons dades de l’Estudi del perfil del donant, elaborat per l’Associació Espanyola de Fundraising). Això implica que un donant podrà augmentar en un 50% el seu donatiu aquest 2015 sense cost addicional i, de nou, tornar-lo a pujar l’any següent, arribant en dos anys fins a un triple de la quota que pagava al 2014 i, tot això, sense cost addicional, ja que ho recuperarà al fer les declaracions anuals de l’IRPF.

Per aclarir-nos, ho poso en números partint de l’exemple d’una persona que va donar 50€ a una entitat al 2014, amb un un cost real de 37,5€ perquè recuperava 12,5€ al fer la declaració de l’IRPF. Aquesta persona, al 2015, podrà augmentar el seu donatiu fins a 75€ sense cost addicional (doncs al fer la declaració recuperarà el 50%, 37,5€), i de nou tornar a augmentar al 2016 el seu donatiu fins a 150€ (que seguirà tenint per a la persona el mateix cost de 37,5€, doncs al fer la declaració anual de l’IRPF recuperarà 112,5€). En definitiva, l’entitat ha multiplicat per 3 els seus ingressos (de 50€ a 150€) mentre que a la persona donant li continuarà costant “en realitat” 37,5€.

Desgraciadament aquesta oportunitat no arriba a totes les entitats, sinó que està reservada a les fundacions i associacions d’utilitat pública, que representen només una part del teixit associatiu. A més, requerirà grans dosis de pedagogia, esforç didàctic i claredat comunicativa per explicar-li al donant aquesta nova regulació, ja que habitualment només es veu la quota donada, oblidant-se del benefici fiscal que es rep posteriorment. En tot cas, hi ha moltes organitzacions que ja podrien estar començant les campanyes als seus donants per explicar-los aquesta novetat i fer entendre que augmentar el donatiu no té cost. Ja anem tard: a veure les que finalment ho aconsegueixen.

Una derivada directa del que he explicat al paràgraf anterior crec que podria afectar l’agenda d’incidència política del tercer sector, reclamant tant la generalització a totes les associacions d’aquests beneficis fiscals, així com alguna manera de tangibilitzar o anticipar la desgravació en el moment de donar per fer-la fàcilment visible al donant.

També és cert que la reforma fiscal inclou un altre canvi que afecta milers de petites entitats, com és la declaració obligatòria de l’Impost de Societats, que a la vegada comporta l’obligació de portar una comptabilitat oficial (“de doble partida”), mentre que fins ara podien portar el seu control econòmic d’una manera més simple, únicament amb un registre d’ingressos i despeses. Amb això ja va amenaçar l’Administració Tributària fa uns anys, però finalment no va arribar a fer-se realitat, fos per les queixes del sector o per l’ensurt del que els venia a sobre. Novament, ara que ja ha entrat en vigor, han començat les protestes del sector i veurem, en els propers mesos, si tenen algun efecte. De fet, semblaria de sentit comú que s’arribés a establir algun tipus de límit econòmic anual per establir una exempció de fer la declaració de l’Impost de Societats, tal com passa amb l’IRPF, on les rentes més baixes no han de fer declaració anual. Però el sentit comú no és el més comú a vegades a la nostra Administració.(*)

En tot cas, l’obligació ja està aquí i, per tant, toca començar a preparar-se: és el moment de convertir en oportunitat aquesta obligació. En aquest sentit, portar una comptabilitat de doble partida aporta una informació valuosa sobre el funcionament de l’entitat, que ens ajudarà a evolucionar i créixer com a organització. Amb aquesta informació podrem fer una millor rendició de comptes i explicar amb claredat als nostres socis i involucrats el funcionament econòmic de l’entitat.

En definitiva, oportunitats i obligacions derivades d’una reforma fiscal que ja està activa, i que farà que hi parem una mica més d’atenció aquest any.

(*) Actualització | Amb aquest article ja finalitzat, va arribar la notícia que el Ministre d’Economia, Cristobal Montoro, es va mostrar favorable a la proposta del senador Ferran Bel (CiU) al Ple del Senat de limitar l’exigència de la declaració anual de l’Impost de Societats a aquelles entitats amb més de 50.000€ d’ingressos. S’haurà de veure com s’incorpora aquest compromís a la reglamentació, imaginem que al llarg de les properes setmanes. En definitiva, un tema de sentit comú…

2015, l’any de la Transparència

Fa anys que al tercer sector hi ha consciència de la rellevància que té la transparència per aconseguir confiança social. Però, tot i no tractar-se d’un tema nou, l’arribada de les lleis de transparència estatal i catalana ha generat una sensació d’urgència i ha portat el focus d’atenció cap a la transparència.

En tot cas, es tracta de lleis pensades per a l’Administració Pública que fan arribar les obligacions de transparència a les entitats no lucratives pel fet de tenir finançament públic. Això fa que, en un grau o altre, la gran majoria d’organitzacions no lucratives es vegin afectades per aquestes lleis. Però la transparència per al tercer sector és molt més que el compliment d’una sèrie d’obligacions legals.

El repte és aconseguir desenvolupar una cultura de transparència a les entitats que enforteixi la confiança social que tenim i que necessitem per aconseguir ser agents de transformació social. Sense confiança social, la missió de l’entitat seria només una buida declaració d’intencions. Per tot això, hem de veure la transparència com una oportunitat pel tercer sector per enfortir lligams i confiança amb les persones i institucions de l’entorn. Incorporar una cultura de transparència a l’entitat és quelcom més intens i transformador que complir uns requisits legals. Es tracta d’aprofitar aquest nou marc legal per continuar impulsant el desenvolupament de la cultura de transparència a les organitzacions.

En la darrera dècada, s’han fet esforços destacats des del propi sector, per desenvolupar eines, codis ètics i publicacions sobre el que calia fer. Ara és l’hora de la pràctica. El 2015, aprofitant les noves lleis sobre transparència, és el moment per concretar i posar en pràctica què vol dir la transparència a les entitats no lucratives. Durant aquest any, una gran part d’entitats s’enfrontaran a la tasca de complir amb els requisits de les lleis de transparència.

De fet, que es legisli sobre una qüestió alineada amb els nostres valors, com és la transparència és una oportunitat que no sol produir-se. Així, tot i que aquestes lleis de transparència no hagin estat pensades per al tercer sector; són una oportunitat per avançar i continuar des de les entitats amb el lideratge social de transparència organitzativa.

Perquè ho necessitem i perquè ens ho creiem: Necessitat i oportunitat per enfortir la confiança social en la tasca de les organitzacions no lucratives.

Més informació | Activitats de l’Observatori del Tercer Sector sobre la transparència

Organitzacions àgils per transformar la societat del segle XXI

A l’hora de dibuixar les organitzacions no lucratives de futur, amb capacitat d’impacte i transformació social al segle XXI, hi ha un concepte que aglutina la majoria de les seves característiques. Es tracta de l’agilitat: agilitat per adaptar-se a noves circumstàncies, agilitat per respondre les necessitats socials emergents, agilitat per aconseguir complicitat social que doni suport a les actuacions, agilitat per modificar la seva estructura organitzativa, agilitat per entendre què demanen els seus involucrats i col·lectius… en definitiva, el segle XXI és l’hora de les organitzacions àgils.
Aquest concepte, l’agilitat, no està limitat al tercer sector, però per la història del sector al nostre país i les característiques de les entitats no lucratives té una especial transcendència.

Amb anterioritat, des de l’OTS ja hem reflexionat i documentat abastament sobre el canvi d’època que està vivint el tercer sector. De fet, el quadern del nostre Consell Assessor al 2008 sobre la crisi com oportunitat de transformació va ser una reflexió pionera que ja apuntava cap a l’agilitat organitzativa. Més recentment, l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social posava dades actuals al tema mentre que l’article a la Revista Española del Tercer Sector donava forma als principals reptes. A principis d’aquest mateix any, es va entrar en més detall en cadascun dels aspectes del canvi d’època que estan vivint les entitats durant el cicle que vàrem fer al Palau Macaya .

Al propi món empresarial hem vist com en els darrers anys s’ha passat a reconèixer l’agilitat organitzativa com una variable clau a les empreses d’èxit. Aquesta variable clau ha anat evolucionant, i en el segle passat ha anat canviant des de temes com les economies d’escala, el lideratge, la qualitat i els processos,… Ara és l’hora de les organitzacions àgils; ‘lean organizations’ és la traducció d’aquest concepte a l’anglès i amb el qual podreu trobar força documentació al googlejar.

No obstant, sobre l’adaptació del concepte d’agilitat organitzativa encara no hi ha massa informació per què és més recent. El que trobo especialment interessant és la manera a la que hem arribat fins aquí: una vegada realitzat el diagnòstic i identificació dels elements del canvi d’època que estan vivint les entitats, ens hem adonat de l’alineament amb l’agilitat com a variable clau a treballar organitzativament. Afortunadament, no es tracta de res trencador, sinó que és un concepte íntimament relacionat amb els valors i sentit que tenim com a organitzacions al servei de les persones i de la societat.

Paradoxalment, mentre el món empresarial s’ha fixat en característiques històricament lligades al tercer sector per aconseguir l’agilitat (connexió amb les necessitats socials, emprenedoria interna, direcció per valors, innovació, flexibilitat,…) encara trobem moltes organitzacions no lucratives que fan esforços per moure’s en una línia diferent prioritzant la construcció de processos, protocol·litzant i dissenyant estructures menys flexibles, buscant solideses que altres lluiten per abandonar.

Evidentment, no es tracta d’abandonar aquests elements que donen eficiència, però si de ser capaços d’enfocar-los des d’aquesta agilitat organitzativa que ens permet tenir impacte de transformació al segle XXI. De fet, estic convençut que tenim un punt de partida per aconseguir la transformació organitzativa cap a l’agilitat que és millor del que moltes vegades ens pot semblar quan enfrontem les dificultats del dia a dia. En propers articles treballarem idees per fomentar la transformació cap a organitzacions àgils.

Imatge:http://aventuraspr.com

8 pistes per millorar les subvencions… per potenciar la seva utilitat social!

Encara que gairebé tothom coincideix en la necessitat de canvis en el funcionament de les subvencions, el món no lucratiu estem revolucionats i preocupats davant el projecte de llei per la seva reforma. I és lògic que així sigui, pel que he pogut llegir  es tracta d’un projecte que ha nascut des de la desconfiança, des de la presumpció de “mala fe” i des de la perspectiva mercantil. O sigui, quelcom molt llunyà del que necessita el tercer sector quan pensa en millorar el funcionament de les subvencions.

Les subvencions són una eina que permet a l’administració pública col·laborar en temes que tenen utilitat social, la qual cosa justifica l’interès públic en aquests projectes i la seva participació en el finançament. Però el sistema de subvencions ha anat entrant en uns hàbits que llastren el seu funcionament àgil i útil.

A continuació es mostren unes quantes idees per a la reforma de les subvencions, sempre pensant en la forma que puguin servir com a palanca i potenciació d’utilitat social. Per això s’ha de tenir en compte les especificacions del tercer sector i fomentar una responsabilitat compartida entre els actors implicats.

1. Necessitat de calendaris raonables.

En molts casos, els calendaris de gestió de les subvencions s’han convertit en un veritable despropòsit: es convoca tard i es resol encara més tard, el que fa que moltes vegades provoqui la impossibilitat de poder gestionar i aconseguir recolzaments addicionals al projecte una vegada se sap que es pot comptar amb la subvenció. No és tan estrany veure resolucions per a projectes de l’any en curs al segon o tercer trimestre (i, fins i tot, algunes a l’últim trimestre de l’any) .

El bon funcionament de les subvencions exigeix un calendari periòdic anticipat que convoqui i resolgui amb temps suficient per la gestió del projecte, cercar recursos addicionals i poder centrar-se en la qualitat de les accions.

2. Encarar-se en els resultats més que en el procés.

Ningú posa en dubte que els fons públics han d’estar ben gestionats i destinats al que s’aprova (que és el que té interès públic). Però la conseqüència burocràtica dels sistemes de control ha portat en la majoria dels cassos a posar més èmfasi en la gestió administrativa i justificativa que en l’impacte i resultats de les subvencions. Fa temps que es va perdre la eficiència en el procés de control de milers de petites col·laboracions amb organitzacions no lucratives, i en molts casos avui dia costa més el procés administratiu de control que l’import de la subvenció.

És hora d’un canvi radical que enfoqui les capacitats del sistema públic a verificar i contrastar els resultats amb proporcionalitat als imports subvencionats, posant èmfasi en allò veritablement important: què s’ha pogut aconseguir amb aquells recursos, què resultats s’han obtingut. Per al control administratiu toca reduir la càrrega burocràtica i  justificativa amb sistemes de parametrització, mostreig, acompanyament, indicadors…

3. Pagar a temps.

En els últims temps, el cobrament de les subvencions s’ha convertit en una promesa permanent i dilatada en molts casos, generant deutes i costos financers a les organitzacions. Masses vegades em trobo amb entitats que porten un, dos o més anys d’endarreriment en el cobrament de les subvencions, gestionant com poden el dia a dia. Vergonyós i inassolible com a sistema.

La nova llei hauria de preveure un sistema de bestretes adequades per facilitar la gestió puntual dels projectes del tercer sector, així com un pagament final proper a la finalització del projecte. Precisament, per a que els projectes surtin bé i siguin útils socialment, i es puguin centrar en tenir el màxim impacte social.

4. Superar el “café para todos”.

De vegades, la convocatòria de subvencions s’ha anat convertint en un “café para todos” amarg i perillós, un repartiment de recursos en un territori o col·lectiu d’organitzacions. Les entitats ja “esperen” la quantitat anual que “els hi toca” i les administracions públiques eviten tenir que gestionar negatives. De nou, la gran perjudicada  acaba sent la qualitat dels projectes subvencionats.

Les subvencions haurien de tenir criteris clars per a la seva concessió o denegació i superar tant el repartiment generalitzat com l’arbitrarietat. Les administracions han de poder adequar i evolucionar les convocatòries a les polítiques públiques que desenvolupen en cada àmbit i els criteris d’utilitat social dels projectes.

5. Més duresa amb els actors incomplidors.

Un dels problemes del sistema actual és que l’incompliment surt gratis molts cops, tant per l’administració pública com per les organitzacions.

Un sistema de confiança compartida com les subvencions exigeix una assumpció de rols clara per part de tots els actors participants, i per tant, rapidesa i duresa en les sancions dels incompliments d’una banda o de l’altra. Precisament per poder centrar-se en els resultats de la gran majoria que funciona i funcionarà bé.

6. Complementarietat en les formes de finançament públic.

En molts casos, la subvenció s’ha convertit en el principal (o únic) mitjà de finançament per les entitats no lucratives per part d’alguna administració pública. Encara que sigui còmode, aquest ús preponderant de la subvenció no és l’adequat. Existeixen altres formes de col·laborar financerament amb entitats: convenis, concerts, contractes,…

Toca gestionar la col·laboració pública-privada amb la fórmula correcta per a cada circumstància, construint relacions sòlides que tinguin complementarietat de formes de finançament en funció de cada àmbit, projecte i organització.

7. Obrir els tribunals de valoració.

Masses vegades, la valoració de les convocatòries  acaben sent un “Yo me lo guiso, yo me lo como” de l’administració pública convocant. Els seus equips, tècnics i polítics, són els que decideixen any rere any les propostes que s’han d’aprovar.

Fa falta aire fresc. Obrir els tribunals que analitzen les propostes presentades a una convocatòria a persones independents, universitats, entitats i inclús destinataris.

Canviant sovint i evitant aquella sensació de “pel·lícula repetida”. La barreja de persones i entitats externes amb els equips de l’administració convocant és positiva. Serà aire nou per analitzar els projectes presentats, sempre d’acord amb els criteris tècnics marcats.

8. Tenir en compte la grandària i la capacitat de la organització.

La millor manera de carregar-se una organització no lucrativa i fer-la dèbil i dependent és donar-li un finançament per sobre de les seves capacitats de gestió i de la seva complicitat social real. Quan això passa, les subvencions ajuden a crear organitzacions dependents amb menor impacte social.

Les subvencions han de tenir en compte no només el projecte presentat, si no les capacitats i dimensions de l’organització en la qual es realitza el mateix. D’aquesta manera, les subvencions actuaran també com un element positiu de desenvolupament organitzatiu equilibrat, en organitzacions que creixen en capacitat de gestió i de base social.

En definitiva, les subvencions han d’evolucionar per complir amb el seu rol: el recolzament de l’administració pública als projectes d’utilitat social. Per això, és necessari un desenvolupament legislatiu i reglamentari que tingui en compte les especificacions del tercer sector. En aquest país en que vivim, molt poques vegades s’ha legislat tenint en compte el tercer sector, per la qual cosa ens hem anat desenvolupant acomodant-nos com s’ha pogut en legislacions pensades per a organitzacions mercantils amb ànim de lucre.

Avui dia, les organitzacions no lucratives som una realitat que aporta valor a la nostra societat, i toca començar a desenvolupar un marc legislatiu, reglamentari i procedimental que entengui les organitzacions i potenciïn la utilitat social que la col·laboració pública-privada pot aportar quan no hi ha ànim de lucre en la relació, si no implicació social compartida.

Però el que és segur, és que la millora de les subvencions no ha de venir d’un canvi legal fet des de la “desconfiança” i els tòpics, pensat per a organitzacions mercantils. Sóc conscient  que algunes de les idees breument apuntades a dalt poden ser més o menys complicades de portar-se a terme i que hi ha algunes que tenen a veure amb el desenvolupament legislatiu i d’altres amb la pràctica diària. Ens toca seure plegats per treballar en aconseguir la millora de les subvencions i, sobretot, augmentar i potenciar la utilitat de les mateixes.

Imatge | Laberint Reignac-Sur Indre, de Notaculturaldeldia

27 d’Abril de 2002: deu anys d’un acte per recordar al tercer sector social

El 2001, un grup d’entitats rellevants del món social català van impulsar la realització d’una recerca de referència sobre la realitat de les entitats socials catalanes. El Govern de la Generalitat d’aquell moment es va implicar de ple en la seva realització i finançament, a través de la Direcció General d’Acció Cívica (dirigida per Josep Lluis Clèries) i la Direcció General d’Afers Interdepertamentals (dirigida per Francesc Homs).

Va ser un gran esforç per a tothom, tant econòmic com tècnic, i els seus resultats van ser valuosos: en un moment en el qual hi havia una invisibilitat social de les entitats i de la seva feina, era necessari mostrar les dades del seu abast, així com els reptes que havia d’afrontar el sector social per millorar el seu impacte i funcionament.

El resultat va ser el Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social a Catalunya, elaborat des del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), dirigit per Àngel Castiñeira. La genèsi d’aquest Llibre Blanc no va ser fàcil, ja que Catalunya compta amb un teixit d’entitats socials, moltes d’elles locals i de petites dimensions, que cobreix el territori. L’equip que va realitzar el Llibre Blanc va ésser dirigit per en Pau Vidal (actual Director de l’Observatori del Tercer Sector), la Maria Iglesias, l’Oriol Mirosa i l’Ana Villa (actualment membre de la Junta de l’Observatori del Tercer Sector, després d’haver estat molts anys al seu equip tècnic). En el procés d’elaboració hi van participar al voltant d’un miler d’entitats.

El 27 d’abril del 2002 va ser un dia clau en la realització del Llibre Blanc: es va fer una trobada de treball històrica entre el tercer sector social i el Govern de la Generalitat, representat pel seu Conseller en Cap (Artur Mas). Aquest, va voler escoltar de primera mà la situació de les entitats, juntament amb els Departaments impulsors del Llibre Blanc abans citats. En aquest acte es va escenificar públicament el compromís explícit del Govern de Catalunya amb el conjunt del teixit del tercer sector social català, fent un reconeixement al sector com agent social en la seva globalitat.
Va ser una trobada de treball oberta i sincera, on es van poder escoltar moltes veus de les entitats presents a la sala que, amb les seves intervencions des de la visió local i problemàtiques de l’acció diària, van ajudar a construir un discurs col·lectiu de compromís social, necessitats i reptes positius. A les fotos podeu veure alguns moments de la reunió en la que les entitats van ser escoltades i encoratjades a afrontar el seu futur col·lectivament, de manera participativa i compromesa. El mateix tarannà com s’estava gestant el Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social.

El Llibre blanc va ser presentat uns mesos més tard, aconseguint un alt grau de consens respecte les seves dades i recomanacions, la qual cosa la va convertir en un full de ruta aceptat pel Govern i pel sector, per a l’enfortiment i reconeixement del tercer sector social a Catalunya durant un bon grapat d’anys. A més, la pròpia recerca, fins aleshores inèdita a Espanya, va tenir continuïtat en una altra, la panoràmica de la qual també ha estat pionera: l’Anuari del Tercer Sector Social.

Aquest anuari actualitza les dades i reptes del tercer sector social, i ja se n’han publicat les edicions de 2009 i 2011. Es tracta de dades molt valuoses per poder conèixer la realitat del tercer sector social, que serveixen per prendre decisions per a l’actuació, créixer i millorar com a sector. Properament començaran els treballs de l’Anuari 2013, que haurà de mostrar dades en aquest període tant complex de crisi: com està afectant al tercer sector social?, com han evolucionat les entitats?, quin impacte han tingut les actuacions d’aquestes?, a quantes persones atenen?, quantes persones hi treballen?, i quantes són voluntàries?. Aquestes, i moltes altres qüestions sobre la situació i reptes que afronten les entitats actualment.

A més, l’impacte de la publicació va comportar el sorgiment de dues entitats que han estat molt rellevants en el procés de consolidació i creació de discurs al tercer sector català els darrers deu anys. D’una banda, una organització de representació de les entitats que formen part del tercer sector social, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Per altra banda, la creació de l’Observatori del Tercer Sector, que sóm una entitat independent de recerca especialitzada en el món no lucratiu (en totes els seus àmbits: ambientals, cooperació, socials, culturals, comunitaris etc.).

Han passat deu anys des del 27 d’abril de 2002, i volem recordar aquest acte que ha tingut tant impacte. Aquella reunió, carregada de simbolisme i contingut, va ser una fita clau en l’evolució (que encara continua) del tercer sector social a Catalunya. Al mirar enrere, veiem que el tercer sector ha guanyat pes i impacte a la nostra societat, amb una trajectòria impressionant d’estructuració, discurs compartit, reconeixement i compromís social. Per a tot això, cal reflexió i coneixement que ho posi en evidència i ajudi a millorar.

Podeu descarregar-vos el document de síntesi del Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social aquí CATALÀ (1566KB)

Per a més informació de la publicació, podeu consultar el següent ENLLAÇ.

Per a consultar la síntesi del darrer Anuari del Tercer Sector (2011), podeu consultar aquest ENLLAÇ.

Més diners per a la missió, i menys per als bancs

En les entitats que es caracteritzen per l’absència de l’ànim de lucre, la gestió dels afers econòmics ha estat generalment un punt feble; principalment perquè ens preocupen més les persones que els diners. Ara bé, la sostenibilitat de les entitats, i l’impacte de la nostra activitat, ens obliga a millorar la capacitat de gestió econòmico-financera.

En general, el món associatiu no disposa de fons propis, i una gran part de l’àmbit de les fundacions els té molt reduïts. Això dificulta la gestió de tresoreria, i l’obtenció de crèdit bancari. Una manera d’afrontar-ho és fer un esforç  per a comptabilitzar i fer visible el patrimoni de les organitzacions, que moltes vegades es troba fora dels documents comptables: biblioteques, programes informàtics, immobilitzats històrics ja amortitzats comptablement, etc. Tots aquests elements poden ajudar a guanyar marge d’acció davant de les entitats financeres, alhora que equilibren els balanços, i donen una certa capacitat de reacció financera davant les urgències.

Paral·lelament cal una millora de la gestió econòmico-financera, aspecte que s’ha deixat massa sovint en un segon terme. Per tal que no s’acabi convertint en un tema costós i ineficient, hem d’aprendre a parar atenció també als balanços, ja que habitualment les entitats se centren exclusivament en el compte d’explotació. Cal fer èmfasi en aspectes com la millora de la qualitat de la despesa, el rigor o la flexibilització de les estructures.

La divisió és un altre aspecte clau per a l’eficiència financera. És molt més car gestionar 100 vegades 100 euros que una vegada 10.000 euros. Malauradament, en el Tercer Sector tenim una gestió econòmico-financera esmicolada en cada una de les entitats, i això provoca que, en lloc d’enfortir les entitats, acabem contribuint a engreixar les entitats bancàries.

Gestionar conjuntament els diners disminueix clarament les necessitats financeres globals, el cost de les operacions (economia d’escala), i ajuda a la professionalització de la funció, al disposar de recursos per a contractar professionals en aquest àmbit.
En definitiva, el repte de millorar en la gestió econòmico-financera ens ha de servir per a poder tenir més impacte, i dedicar més recursos a la nostra missió, i menys a les despeses bancàries.

Tercer Sector: l’aposta de les persones

La situació actual del Tercer Sector a Espanya ve marcada pel desenvolupament de la democràcia al nostre país. En les últimes dècades s’ha produït un creixement en paral·lel de dos actors socials clau en la vida democràtica: una administració pública descentralitzada i moderna, al mateix temps que unes organitzacions no lucratives que aglutinaven a persones compromeses amb la millora social.

Aquest camí en paral·lel ha fet possible que l’administració pública trobés un teixit social compromès el qual l’ha acompanyat i recolzat en el desenvolupament de noves polítiques socials, ambientals, de cooperació, educatives etc. El Tercer Sector ha estat un aliat social potent, que ha aportat utilitat i eficiència social.

Fruit d’aquesta aliança social, l’Administració Pública s’ha anat convertint en un actor cada vegada més rellevant en el finançament del Tercer Sector. Les organitzacions han anat aprenent que era més fàcil i eficient fer entendre la utilitat dels projectes als tècnics de l’Administració, amb una visió i formació semblant a aquestes, que amb les persones de la comunitat, que no compten amb una formació especialitzada ni entenen els llenguatges específics de la gestió de projectes de cooperació, ambientals, culturals etc.

Ara ens trobem amb els problemes de l’Administració Pública: la limitació de recursos públics els dificulta el desenvolupament de polítiques públiques en gairebé tots els àmbits, la qual cosa es trasllada al propi paper que hi havia prenent el Tercer Sector en el seu compromís amb aquestes polítiques.

Així que si des del Tercer Sector ens limitem a moure’s mimètiament segons a la disponibilitat de recursos públics, en els propers anys haurem de fer front a un decreixement important de la nostra activitat. L’Administració Pública no desapareixerà com un aliat clau en el compromís social del Tercer Sector, però la seva importància no podrà tenir el rol hegemònic que ha tingut en moltes ocasions.

Per això, ara és el moment en què les organitzacions no lucratives han d’afrontar un repte pendent fa temps: la preocupació que l’aliança entre Tercer Sector i l’Administració Pública hagi allunyat massa les entitats de les persones, les comunitats, i el seu entorn natural d’activitat.

No és fàcil el canvi de mentalitat necessari, a causa de les importants diferències en les lògiques de funcionament entre uns i uns altres actors. D’una banda, superar el cicle convocatòria-resolució-justificació, -realitzats sempre en un llenguatge tècnic-. Per altra banda, desenvolupar, en les nostres organitzacions, la capacitat d’emocionar, de mostrar clarament la utilitat i sentit del que es fa, de saber convèncer i explicar-se als veïns, a la nostra comunitat. Aquesta tasca és diferent, i hem d’aprendre a fer-la per aconseguir un funcionament equilibrat i menys depenent com a organitzacions socialment compromeses.

És hora d’explorar noves competències, habilitats i plantejaments. Perquè el Tercer Sector serà el que la gent vulgui que sigui. Un tercer sector que aporta valor, vinculat amb les causes, útil a la societat, format per persones implicades i socialment compromeses.

Es tracta de treballar per unes organitzacions no lucratives útils per a la transformació que, al mateix temps que són l’aposta de les persones, aposten per apropar-se a les persones.

El capital social en les entitats del tercer sector

Les organitzacions del tercer sector tenen un rol cada vegada més important en la nostra societat com a agents de transformació social; i el valor afegit que aporten és conegut com a capital social.

Aquest concepte té una gran varietat d’enfocaments, que fan èmfasi en uns o altres aspectes: la capacitat de mobilitzar recursos, la pertinença a xarxes, les fonts que l’originen, les accions -individuals o col·lectives- que pot generar, o les conseqüències d’aquestes.

Se n’han realitzat nombroses definicions, tant des de l’antropologia, l’economia, la història, la sociologia o la psicologia. Algunes definicions rellevants són, per exemple:

- Per a Pierre Bourdieu, es tracta del conjunt de recursos reals o potencials a la disposició dels integrants d’una xarxa durable de relacions més o menys institucionalitzades.

- Per a James Coleman, té a veure amb els recursos socioestructurals que constitueixen un actiu de capital per a l’individu i faciliten certes accions comunes de qui conformen aquesta estructura.

- Finalment, per a Robert Putnam, el capital social implica aspectes de les organitzacions socials, com les xarxes, les normes, la confiança, que faciliten l’acció i la cooperació en benefici mutu.**

Així doncs, el capital social un recurs intangible i col·lectiu, amb característiques de bé públic. És decisiu tant per a l’activitat productiva, com per a la satisfacció de les necessitats personals o el desenvolupament comunitari. Per a alguns autors és un tipus d’actiu que resideix en els vincles entre les persones i no en les persones mateixes.

Aquest capital social propi de societats riques en teixit associatiu, s’ha de considerar com un factor clau per a l’enfortiment de la democràcia, per a contribuir al creixement institucional i promoure el desenvolupament amb equitat i inclusió. En aquest sentit, el tercer sector es caracteritza per a ser una font per excel·lència de capital social.

Un element fonamental del capital social és, sense dubte, la possibilitat de generar sistemes de confiança. I aquest aspecte també ateny al tercer sector. La societat dipositarà confiança en les entitats socials si les seves organitzacions són legítimes, transparents i rendeixen comptes adequadament. Les organitzacions del tercer sector han de justificar la seva legitimitat com a actors socials i polítics i la seva rendició de comptes per assegurar que contribueixen al bé públic, per assegurar confiança social.

** Font: Panorama social de América Latina 2001-2002, capítol 4. “Agenda Social. Capital Social. Sus potencialidades y limitaciones para la puesta en marcha de políticas y programas sociales”.

Estàs veient l′arxiu de la categoria ′General′.