TercerSector.net

Blog de Pau Vidal. Reflexions sobre el tercer sector

Estàs veient l'arxiu de la categoria ‘Rendició de comptes i transparència’

Oportunitats de la reforma fiscal: triplicar donatius i millor informació

A finals del passat mes de novembre es va aprovar el canvi, de cop, en tres lleis que afecten directament les ONL: IRPF, Impost de Societats i IVA. Aquests canvis són coneguts com la reforma fiscal. El primer que ens ve al cap és pensar com ens perjudicarà. I encara que és cert que hi ha noves obligacions per a moltes organitzacions, començaré per analitzar una oportunitat que planteja: la possibilitat de triplicar els donatius sense cost addicional per als donants.

El nostre sector fa temps que demana una nova llei de mecenatge que no arriba, però la reforma fiscal ha fet un petit pas, augmentant, en dos anys consecutius, la desgravació en la declaració de la renda del donant dels primers 150€ que es donen a una entitat: al 2015 passa d’un 25% a un 50%, i al 2016 arriba fins al 75% (pensem que gairebé el 70% dels donants donen menys de 150€/any, segons dades de l’Estudi del perfil del donant, elaborat per l’Associació Espanyola de Fundraising). Això implica que un donant podrà augmentar en un 50% el seu donatiu aquest 2015 sense cost addicional i, de nou, tornar-lo a pujar l’any següent, arribant en dos anys fins a un triple de la quota que pagava al 2014 i, tot això, sense cost addicional, ja que ho recuperarà al fer les declaracions anuals de l’IRPF.

Per aclarir-nos, ho poso en números partint de l’exemple d’una persona que va donar 50€ a una entitat al 2014, amb un un cost real de 37,5€ perquè recuperava 12,5€ al fer la declaració de l’IRPF. Aquesta persona, al 2015, podrà augmentar el seu donatiu fins a 75€ sense cost addicional (doncs al fer la declaració recuperarà el 50%, 37,5€), i de nou tornar a augmentar al 2016 el seu donatiu fins a 150€ (que seguirà tenint per a la persona el mateix cost de 37,5€, doncs al fer la declaració anual de l’IRPF recuperarà 112,5€). En definitiva, l’entitat ha multiplicat per 3 els seus ingressos (de 50€ a 150€) mentre que a la persona donant li continuarà costant “en realitat” 37,5€.

Desgraciadament aquesta oportunitat no arriba a totes les entitats, sinó que està reservada a les fundacions i associacions d’utilitat pública, que representen només una part del teixit associatiu. A més, requerirà grans dosis de pedagogia, esforç didàctic i claredat comunicativa per explicar-li al donant aquesta nova regulació, ja que habitualment només es veu la quota donada, oblidant-se del benefici fiscal que es rep posteriorment. En tot cas, hi ha moltes organitzacions que ja podrien estar començant les campanyes als seus donants per explicar-los aquesta novetat i fer entendre que augmentar el donatiu no té cost. Ja anem tard: a veure les que finalment ho aconsegueixen.

Una derivada directa del que he explicat al paràgraf anterior crec que podria afectar l’agenda d’incidència política del tercer sector, reclamant tant la generalització a totes les associacions d’aquests beneficis fiscals, així com alguna manera de tangibilitzar o anticipar la desgravació en el moment de donar per fer-la fàcilment visible al donant.

També és cert que la reforma fiscal inclou un altre canvi que afecta milers de petites entitats, com és la declaració obligatòria de l’Impost de Societats, que a la vegada comporta l’obligació de portar una comptabilitat oficial (“de doble partida”), mentre que fins ara podien portar el seu control econòmic d’una manera més simple, únicament amb un registre d’ingressos i despeses. Amb això ja va amenaçar l’Administració Tributària fa uns anys, però finalment no va arribar a fer-se realitat, fos per les queixes del sector o per l’ensurt del que els venia a sobre. Novament, ara que ja ha entrat en vigor, han començat les protestes del sector i veurem, en els propers mesos, si tenen algun efecte. De fet, semblaria de sentit comú que s’arribés a establir algun tipus de límit econòmic anual per establir una exempció de fer la declaració de l’Impost de Societats, tal com passa amb l’IRPF, on les rentes més baixes no han de fer declaració anual. Però el sentit comú no és el més comú a vegades a la nostra Administració.(*)

En tot cas, l’obligació ja està aquí i, per tant, toca començar a preparar-se: és el moment de convertir en oportunitat aquesta obligació. En aquest sentit, portar una comptabilitat de doble partida aporta una informació valuosa sobre el funcionament de l’entitat, que ens ajudarà a evolucionar i créixer com a organització. Amb aquesta informació podrem fer una millor rendició de comptes i explicar amb claredat als nostres socis i involucrats el funcionament econòmic de l’entitat.

En definitiva, oportunitats i obligacions derivades d’una reforma fiscal que ja està activa, i que farà que hi parem una mica més d’atenció aquest any.

(*) Actualització | Amb aquest article ja finalitzat, va arribar la notícia que el Ministre d’Economia, Cristobal Montoro, es va mostrar favorable a la proposta del senador Ferran Bel (CiU) al Ple del Senat de limitar l’exigència de la declaració anual de l’Impost de Societats a aquelles entitats amb més de 50.000€ d’ingressos. S’haurà de veure com s’incorpora aquest compromís a la reglamentació, imaginem que al llarg de les properes setmanes. En definitiva, un tema de sentit comú…

2015, l’any de la Transparència

Fa anys que al tercer sector hi ha consciència de la rellevància que té la transparència per aconseguir confiança social. Però, tot i no tractar-se d’un tema nou, l’arribada de les lleis de transparència estatal i catalana ha generat una sensació d’urgència i ha portat el focus d’atenció cap a la transparència.

En tot cas, es tracta de lleis pensades per a l’Administració Pública que fan arribar les obligacions de transparència a les entitats no lucratives pel fet de tenir finançament públic. Això fa que, en un grau o altre, la gran majoria d’organitzacions no lucratives es vegin afectades per aquestes lleis. Però la transparència per al tercer sector és molt més que el compliment d’una sèrie d’obligacions legals.

El repte és aconseguir desenvolupar una cultura de transparència a les entitats que enforteixi la confiança social que tenim i que necessitem per aconseguir ser agents de transformació social. Sense confiança social, la missió de l’entitat seria només una buida declaració d’intencions. Per tot això, hem de veure la transparència com una oportunitat pel tercer sector per enfortir lligams i confiança amb les persones i institucions de l’entorn. Incorporar una cultura de transparència a l’entitat és quelcom més intens i transformador que complir uns requisits legals. Es tracta d’aprofitar aquest nou marc legal per continuar impulsant el desenvolupament de la cultura de transparència a les organitzacions.

En la darrera dècada, s’han fet esforços destacats des del propi sector, per desenvolupar eines, codis ètics i publicacions sobre el que calia fer. Ara és l’hora de la pràctica. El 2015, aprofitant les noves lleis sobre transparència, és el moment per concretar i posar en pràctica què vol dir la transparència a les entitats no lucratives. Durant aquest any, una gran part d’entitats s’enfrontaran a la tasca de complir amb els requisits de les lleis de transparència.

De fet, que es legisli sobre una qüestió alineada amb els nostres valors, com és la transparència és una oportunitat que no sol produir-se. Així, tot i que aquestes lleis de transparència no hagin estat pensades per al tercer sector; són una oportunitat per avançar i continuar des de les entitats amb el lideratge social de transparència organitzativa.

Perquè ho necessitem i perquè ens ho creiem: Necessitat i oportunitat per enfortir la confiança social en la tasca de les organitzacions no lucratives.

Més informació | Activitats de l’Observatori del Tercer Sector sobre la transparència

Pistes per fer memòries que generin confiança

En general, podem dir que memòries s’han fet tota la vida. Però avui dia, les memòries tenen una rellevància especial per les entitats no lucratives al ser un dels elements clau de les accions de transparència i rendició de comptes. I si la transparència és una tendència clara en tots els àmbits de la societat, per les organitzacions del tercer sector és quelcom més: és tracta d’un tema “genètic” vinculat als nostres valors organitzatius.

En la nostra feina amb les memòries de les organitzacions hem descobert que l’encàrrec de fer la memòria en moltes ocasions es viu com un sidral, en el qual tocarà perseguir a companys i companyes per recopilar dades i fotografies disperses per l’organització: què projectes fem, quants som, quants diners movem, amb qui treballem… I aquesta experiència de “perseguidor organitzatiu” acaba convertint-se en la principal tasca per desprès incorporar les dades al format anualment repetit. Vaja, que any rere any, tornem a emprar el mateix esquema de memòria amb les dades de l’any en curs. Així les memòries acaben semblant-se perillosament al llarg del temps. De fet, de vegades a algú se li escapa l’any anterior en algun paràgraf que no va ser substituït. Són les memòries de “copiar-enganxar” tan de moda.

El repte és transformar aquest sidral en l’oportunitat de fer una memòria capaç de generar confiança a les persones i col·lectius involucrats amb la nostra organització.

Un primer element per aconseguir aquest canvi és l’enfocament de millora en cada edició: la memòria d’aquest any és millor que la de l’any passat, però sempre serà pitjor que la de l’any vinent perquè està en evolució permanent, reflectint el dinamisme i els canvis que viu l’organització. De fet, si som capaços de canviar la lògica anual en la recopilació de la informació i les imatges per una lògica de continuïtat i implicació de l’organització haurem fet un gran pas per la millora de la memòria.

El senzill és explicar què fem. I el resultat és una memòria-inventari de tot allò que fa l’organització. Amb aquest plantejament, el normal és acabar amb memòries llargues on cada projecte o cada àrea té la seva quota d’espai. És l’hora de canviar aquest enfocament i pensar que, a qui l’importem com a organització li preocupa molt més saber què hem aconseguit que el que hem fet. Ser capaços d’explicar quins canvis hem provocat, quin impacte hem tingut a la vida de les persones, quines transformacions hem aconseguit… Per això, podem introduir escenaris, indicadors, històries de vida, … Del que es tracta és de mostrar de forma clara els efectes de la nostra actuació.

Un tercer tema a tenir en compte és la importància de les imatges. Ja ho diu la frase feta “una imatge val més que mil paraules”, però moltes organitzacions obliden aquesta dita al fer la seva memòria. I és que les paraules es poden redactar en el moment de fer la memòria, però disposar d’imatges atractives ens obliga a planificar, a viure els moments i capturar-los. Més persones i menys pedres. Mirades. Llum, energia. Són elements gràfics que expliquen molt més que grans extensions de text. És una paradoxa: com més escriguem, menys persones ens llegiran.

Vivim al segle XXI. I les tecnologies han evolucionat radicalment les memòries en conceptes com la interactivitat o la disposició de la informació. La disposició de la informació vol dir que ja no s’ha d’escriure “tot” a la memòria, donat que hi ha noves possibilitats com enllaços directes, codis QR, microsites,…que ens permeten dosificar la informació en funció de l’interès del lector. A més a més, existeixen nous formats com les publicacions electròniques per les tabletes, vídeos o els socorreguts pdf’s que ens permeten superar les limitacions de la publicació en paper. Toca innovar aprofitant les possibilitats que ofereix la tecnologia.

En definitiva, hem d’aconseguir que la memòria de l’organització connecti els nostres elements identitaris (missió, valors, visió) amb l’impacte de la nostra actuació, mostrant de forma més efectiva el nostre compromís amb la societat. És hora de canviar la nostra percepció de les memòries com la explicació de “allò que fem” i ser capaços de crear memòries centrades en explicar “el que hem aconseguit”.

O sigui, la responsabilitat de fer la memòria ha de deixar de ser un sidral per passar a ser percebuda com la oportunitat de realitzar quelcom important: Generar confiança en la nostra organització. Confiança, el més valuós que podem tenir per aconseguir transformació social.

És hora de fer visible quin valor aportem a la societat

Les organitzacions no lucratives neixen de la passió de les persones per millorar la societat, a partir de la preocupació per causes ben diverses: les desigualtats socials, la cultura, l’acció social, l’equitat, els esports, els temes ambientals,…

Recordo fa temps la presentació dels resultats d’un estudi a una entitat, que ho van resumir en una sola frase: “Quien os conoce, os quiere, porque sabe lo que hacéis y para qué sirve. Lástima que os conoce poca gente…” La frase té una primera part positiva, però la segona part no ho és tant. Evidentment, que les persones que estem implicades a entitats del tercer sector estem plenament convençudes de la utilitat social de les nostres organitzacions: per això estem implicades!

Però no podem estar contents només amb que ens valorin els que tenim al costat. No val només amb el convenciment dels que cada dia veuen i viuen la feina de l’organització. No ens podem quedar contents amb aquella frase tant utilitzada de que són intangibles. Ens toca ser capaços de mostrar, mesurar i reivindicar l’aportació social i econòmica a la societat, i lamentablement això no sempre es evident o fàcil d’explicar.

Fa molts anys que es fan esforços d’avaluació d’impacte a les entitats del tercer sector. Ja fa més de deu anys que als Congressos sobre Recerca al Tercer Sector sento parlar de metodologies per ajudar les entitats a mostrar el valor econòmic i social. Algunes són específiques d’àmbits concrets i altres es poden generalitzar més. Fa 5 anys a Escòcia vaig descobrir l’SROI, una metodologia per la monetització del valor que ara sembla que està arrelant al nostre entorn, i començant a haver-hi experiències d’entitats que hi estan treballant, i això és positiu. Però l’avaluació d’impacte no es pot resumir amb l’SROI ni amb cap altre metodologia. Cadascuna té elements destacables i limitacions, i toca conviure amb el que poden aportar. Fa anys potser es podia admetre un acte de fe sobre el valor d’aportació d’una organització, però avui dia s’estan desenvolupant metodologies i maneres de mostrar el que aportem a la societat: en millores i en estalvis.

Per a mi, el realment destacable és el progressiu desenvolupament d’una cultura d’avaluació d’impacte que porti les organitzacions i els seus equips a fer esforços continuats en aquesta línia, i incorporar-los en la pròpia concepció dels projectes i l’activitat organitzativa. La recollida d’informació sempre és el punt crític per a qualsevol anàlisi, per la qual cosa, si des del principi tenim present que haurem d’avaluar l’impacte, hi haurà moltes més possibilitats d’aconseguir resultatsexplicables de com estem contribuint a la millora social o a la creació de capital social o a la protecció ambiental o….

L’avaluació de l’impacte no és una metodologia sinó una cultura a l’hora de realitzar les nostres activitats, que ens ajuda a seleccionar i realitzar aquelles activitats més directament alineades amb l’impacte social que busca la nostra missió. No es tracta únicament d’un tema de qualitat en l’actuació, sinó de saber que estem canviant: els esforços de mesura d’impacte social i econòmic intenten explicar i mostrar els canvis. La confiança no és cega: es construeix dia a dia a partir de les dades, amb organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat..

Les organitzacions del segle XXI han de saber explicar a la societat el valor social i econòmic que aporta la seva activitat.


Imagen | lestraperlista

Per més informació consulteu la Guía para el Retorno Social de la Inversión (SROI)

Article sobre canvi d’època al Tercer Sector a la RETS

Fa temps que des de l’OTS li estem donant voltes al tema del canvi d’època que està vivint el tercer sector. Poc a poc, el tema es va fent lloc a l’agenda de les entitats i cada vegada són més les entitats que reflexionen i plantejan actuacions per respondre de manera sostenible al nou entorn que viuen.

Recentment, vaig tenir l’oportunitat d’escriure sobre el canvi d’època a la Revista Española del Tercer Sector, donant forma i estructurant molts dels temes en els que hem treballat durant els darrers anys.

L’article trata del canvi d’època que afronta el tercer sector a Espanya, degut a la confluència de dos factors: l’esgotament del model de creixement del sector de les dues darreres dècades basat en les aportacions de recursos públics, i l’actual període de crisi que estem vivint que ha provocat l’augment de necessitats socials, en un moment de limitació de recursos. En aquestes circunstàncies, el tercer sector ha de ser capaç de mostrar evidències de la seva aportació de valor a la societat i afrontar una profunda transformació. Els factors de transformació estratègics són la potenciació de la complicitat social (més enllà de la captació de fons), desenvolupar noves competències als equips, construir unes noves bases de relació amb l’Administració Pública, millorar l’eficiència guanyant dimensió organitzativa i mostrar l’impacte social de la seva activitat.

En definitiva, un escenari de reptes simultanis que redibuixaran el tercer sector. Afortunadament, en aquests moments tenim el millor tercer sector de la història del nostre pais per intentar afrontar aquests canvis estratègics i continuar treballant per la transformació social.

A continuació, podeu llegir (en castellà) l’article publicat a la Revista Española del Tercer Sector o descarregar-vos-ho en format pdf (367Kb).

L’Anuari: Conèixer com estem per treballar per al futur

Estem a les portes d’una nova edició de l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. Es presenta el proper 2 d’octubre al CaixaForum de Barcelona. Si comptem el seu precedent del Llibre Blanc que es va presentar el 2003, junt amb l’Anuari de 2009 i 2011, amb l’actual del 2013 arribem a la quarta edició d’aquesta recerca panoràmica sobre les entitats socials.

Per al tercer sector social, arribar a aquesta quarta edició és una valuosa fita, pionera al nostre país. Han estat quatre edicions de recerca aplicada i útil, enfocada a conèixer la realitat de les entitats socials i reflexionar sobre claus per a la seva evolució.

Els darrers 10 anys del tercer sector social a Catalunya configuren una història intensa, acompanyant una societat que també ha evolucionat amb força. D’una banda, la pròpia evolució dels serveis socials amb una visió més integral de la persona destinatària i el seu entorn. Al mateix temps, el propi procés de reconeixement social progressiu d’aquests serveis socials com un element fonamental de cohesió i equitat social. I, en aquest context de professionalització i reconeixement, el tercer sector social ha anat consolidant un rol i dimensió destacats.

El Llibre Blanc i els Anuaris han testimoniat aquesta evolució, amb les dades i els temes clau que han anat acompanyant cada moment: identitat com a sector, consolidació i professionalització, i, més recentment, el repte d’afrontar la crisi que vivim fa uns anys. L’Anuari 2013 ens mostrarà la situació actual del sector: com ha canviat el nombre d’entitats?, quin és l’equip actual de les entitats?, han augmentat o disminuït el nombre de persones voluntàries?, quin volum econòmic es mou?, com ha evolucionat el finançament?, com ha canviat el nombre de persones destinatàries?

L’Anuari 2013 arriba en un moment necessari. Afrontem un canvi d’època radical i difícil, i les dades i la reflexió col·lectiva ens hauria d’ajudar a gestionar amb èxit els nombrosos reptes de canvi, per sobreviure i continuar aportant valor a la nostra societat.

Us esperem el proper 2 d’octubre al CaixaForum per compartir amb vosaltres l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya. Podeu confirmar la vostra assistència aquí (places limitades).

“Sense ànim de lucre” vol dir “plenament compromesos amb la societat”

compromís social. Imatge: http://www.concannonmiller.com

Tradicionalment s’ha definit les entitats del tercer sector pel que no són (ONG – Organitzacions No Governamentals – o ONL – Organitzacions No Lucratives) i la pròpia expressió del “tercer sector”, que no és res més que un ordinal no descriptiu. En els darrers temps, sobretot a Estats Units i a Llatinoamèrica, ha sorgit amb força un intent de cercar un nom amb significat com és OSC – Organitzacions de la Societat Civil-.

Aquest fet de vegades porta a fixar-se precisament en allò que no ets, enlloc de centrar l’atenció en el que és la raó de ser. Així, l’altre dia llegia un tuït provocatiu que deia quelcom semblant a: “Què vol dir sense ànim de lucre? Que no necessiten ingressos com qualsevol empresa?”. Evidentment, és cert que les entitats del tercer sector, com qualsevol altra organització,necessiten ingressos per sobreviure i poder complir la seva missió; però la diferència fonamental és que aquests diners són instrumentals, i la raó de ser de les organitzacions no lucratives és el compromís amb la societat; és a dir, treballar per a la millora social o la millora de la convivència. Aquest compromís amb la causa (sigui ambiental, educativa, social, cultural, de cooperació internacional etc.), és el motiu pel qual les persones escullen una forma jurídica no lucrativa pels seus projectes enlloc de fer-ho amb una forma mercantil clàssica. En la seva activitat no busquen el repartiment dels beneficis a uns accionistes particulars ni generar un patrimoni que deixar als seus hereus.

Aquest fort compromís social és el que les entitats no lucratives hem de posar en evidència amb força perquè és el que diferencia i dóna valor a les entitats. Els milers d’organitzacions no lucratives que existeixen al nostre país són el resultat de persones compromeses amb la societat que han decidit lliurement apostar per la societat per sobre dels beneficis personals que poguessin generar els seus projectes. La força d’aquest compromís es manifesta tant en els emprenedors socials que han creat les associacions, fundacions i cooperatives d’iniciatives socials existents; com en els milers i milers de persones que treballen en aquestes organitzacions, conciliant diàriament carrera professional i compromís social.

Evidentment, les organitzacions no lucratives no tenen ni pretenen tenir l’exclusiva del compromís social: també hi ha empreses amb un fort compromís social. Però és cert que l’absència de l’ànim de lucre és una aposta valenta i radicalque els permet no haver de conjugar equilibris entre el lucre personal (legítim) i compromís social.

Històricament, aquest fet ha justificat una atenció preferent en forma de subvencions i algunes exempcions. Això obliga a un seguiment públic i obert per garantir el seu caràcter i, de fet, per això el propi tercer sector s’ha dotat d’eines en aquest sentit (autoregulacions, codis, entitats de segon nivell, etc.). El nostre sector és el primer interessat en identificar i desmarcar-se d’aquelles organitzacions que no compleixin realment amb les seves finalitats missionals i que es facin servir pel benefici personal. Afortunadament, són una minoria de casos que no entelen la bona feina quotidiana de milers i milers d’entitats.

No és fàcil ser organització no lucrativa avui dia. Les entitats tenen molts reptes per endavant per adaptar-se a les exigències del canvi d’època que estem vivint. En l’exigent entorn actual no val només tenir aquest compromís social, sinó que per rebre el suport social les organitzacions han de ser capaces de mostrar la seva utilitat social i que la seva aportació és valuosa i val la pena. Així aconseguiran el compromís de la ciutadania, les administracions públiques i tots els actors socials envers les seves activitats. I en això estan treballant activament les entitats, reconeixent la necessitat de mesurar l’impacte social i trobar altres maneres de mostrar el valor aportat. Afortunadament, el nostre país compta amb desenes de milers d’entitats i persones compromeses amb la societat que cada dia aixequen les seves persianes per treballar de manera compromesa i desinteressada en que la nostra societat sigui un lloc millor i més agradable per viure. De fet, és gràcies al treball històric pioner de moltes entitats no lucratives que hem anat avançant en el reconeixement i cobertura de moltes necessitats socials. I això continua passant cada dia. Organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions compromeses amb la societat.

La reconversió (miraculosa) del tercer sector: Sense recursos i amb valors

El canvi de paradigma que està afrontant el tercer sector en la seva relació amb l’administració pública porta implícit dur a terme una reconversió profunda de les entitats tal com les coneixem avui en dia.

Els paradigmes i la manera de funcionar dels últims vint/trenta anys ja no serveixen per encarar el futur. Així de simple, així de radical. Durant anys, la relació amb l’administració pública ha estat l’element clau per tirar endavant els projectes d’utilitat social, ambiental, cultural, de cooperació, etc.,  que tenien les organitzacions no lucratives en ment. El finançament públic ha estat fonamental i les organitzacions s’han anat acostumant a les lògiques que aquesta ens ha anat imposant: en la formulació de projectes, en els cicles anuals, en les justificacions, en l’orientació al procés per sobre del resultat, etc. No ha estat fàcil aprendre en aquesta relació amb l’administració pública, però el pas dels anys i el pes dels processos administratius ha anat modelant el funcionament de moltes entitats.

I encara que des de fa temps érem conscients del risc de tenir aquesta font de finançament principal (de fet, gairebé única per massa organitzacions), no ha estat fins a les dificultats actuals que es planteja la urgència radical de canvi. Canvi necessari.

Però no és fàcil canviar ràpidament després de tants anys de funcionar d’una manera determinada.

Els primers esforços han anat orientats a una adaptació a curt termini més que a un canvi estratègic. És lògic: urgència pressupostària, compte d’explotació que estreny. I ha tocat tancar projectes, reduir equips, redimensionar organitzacions. Tot això és necessari, però només són ajustaments: no és un canvi estratègic.

Cal una forta reconversió. Fer coses diferents. Noves maneres de funcionar. Incorporar lògiques emprenedores en la posada en marxa de projectes.

Toca construir complicitat social sòlida amb la ciutadania, desenvolupar noves competències en els equips, diversificar el finançament de les activitats, parlar amb un llenguatge comprensible fora dels experts, actualitzar els òrgans de govern, incorporar les noves tecnologies, etc. I més, molt més que constitueix la reconversió que han d’afrontar les organitzacions no lucratives per complir la seva funció en la societat. Transformar-nos en les organitzacions del segle XXI que són necessàries avui dia.

Afrontem una reconversió dura, difícil que implica canviar una gran part del que hem fet en gairebé tota la nostra història recent. I ho hem de fer sense recursos disponibles. Ja sabem que el sector públic mima altres actors en les seves necessitats de reconversió: si fóssim bancs, tindríem milers de milions a través del FROB per a la reconversió; o si construíssim cotxes també rebríem incentius per a que la ciutadania els comprés; o, si fem memòria,  fa anys es van abocar molts recursos a les reconversions industrials; i fins i tot el sector immobiliari està aconseguint col·locar els seus pisos buits a l’administració per reconvertir-se.

Però per a la necessària reconversió de les organitzacions no lucratives a les noves lògiques del segle XXI no hi ha recursos: no hi ha diners per repensar o reestructurar-nos. Així que ens toca afrontar aquesta dura reconversió sense recursos econòmics per fer-ho, encara que afortunadament comptem, com sempre, amb la força dels nostres valors i del nostre compromís amb les persones i la societat. Aquest és el nostre gran capital, encara que no sabem si serà suficient i és possible que moltes organitzacions no sobrevisquin a aquest procés de repensar-se. Tot i això, ens toca ser optimistes i afrontar l’esforç pensant que a partir d’aquest compromís ferm amb els valors, amb les persones i amb la societat, acompanyat de la bona gestió i la complicitat social, ens durà a reconstruir un tercer sector capaç d’actuar de manera eficient i eficaç en el segle XXI. Perquè la nostra societat s’ho mereix.

Anem endavant, doncs, amb la reconversió (miraculosa) de les organitzacions no lucratives: ens tocarà treballar molt per fer-la amb valors i compromís, encara que sense recursos específics.

5 temes clau on el tercer sector se la juga el 2013

El 2012 s’ha fet llarg en la major part de les organitzacions no lucratives. El canvi d’època que estem afrontant s’ha mostrat amb tota la seva intensitat en aquest any: els paradigmes dels últims trenta anys per al funcionament de les organitzacions han deixat de funcionar i la gestió de moltes entitats s’ha anat transformant en un exercici de supervivència a curt termini: arribar a final de mes, fi de trimestre, final d’any..?

La situació requereix reaccionar amb rapidesa el 2013 afrontant ràpidament canvis estratègics que permetin a les entitats continuar aportant valor a la societat en els propers anys. Però la situació no és fàcil: hi ha poc temps, menys recursos i els canvis ens exigeixen una radicalitat i rapidesa a la qual no estem acostumats.

A continuació es mostren cinc temes clau que estan (o estaran properament …) a les agendes de la major part de les organitzacions de la societat civil a casa nostra:

1. Potenciar la complicitat social.

Les organitzacions existeixen perquè som capaços de generar complicitat social en el treball en les causes per les quals treballem. Tan és  el tipus d’organització: la seva existència només té sentit si hi ha una complicitat social formada per persones i altres col·lectius capaços de comprometre’s amb l’actuació de l’entitat.  Ja s’ha acabat els temps en què els projectes es podien dur a terme únicament perquè a algú de l’Administració Pública li agradava el que fèiem i ens recolzava amb una subvenció. Les organitzacions del segle XXI són capaces de mobilitzar persones compromeses amb la seva missió que donen suport amb dedicació de temps i recursos econòmics per fer realitat els somnis de l’organització. La clau és aconseguir i gestionar aquesta complicitat social que aportarà energies, il·lusions, capacitats i recursos per a la transformació social.

2. Desenvolupar noves competències en els equips.

Estem en una nova època que exigeix ??noves competències i capacitats a la gent que forma les organitzacions, tant és que siguin persones voluntàries o remunerades. Durant anys hem après a gestionar projectes, a presentar-nos a convocatòries, a visitar les administracions, a conèixer els seus llenguatges, a justificar i a fer servir tot un seguit de metodologies, ja fossin projectes d’intervenció social, marc lògic, de sostenibilitat ambiental o d’acció cultural,… Us sonen? Durant anys això ha estat eficient i era el necessari per fer realitat la nostra missió. Però ja no és suficient. Aquest llenguatge d’ “experts-per-experts” no ens serveix per generar complicitat i compromís amb el barri, amb la ciutat, amb la gent normal del carrer que hem de ser capaços de comprometre en el nostre treball per una societat millor. Ens calen competències relacionals, “comercials”, nous llenguatges, capacitat d’explicar-nos sense tecnicismes. Un exemple: si mireu unes quantes webs d’organitzacions veureu que en general usen un llenguatge més adequat per omplir un formulari que per il·lusionar i comprometre persones. En les organitzacions tenim gent valuosa i compromesa amb la missió, persones voluntàries i/o remunerades. Les organitzacions del segle XXI han d’afavorir el procés accelerat de desenvolupar aquestes competències en la gent que forma part de l’organització per apropar-nos i comprometre persones.

3. Entendre el nou rol de l’Administració Pública.

Durant anys l’Administració Pública ha estat el motor que impulsava els nostres projectes perquè creia en la seva utilitat social: si els agradava el que fèiem, podíem aconseguir recursos econòmics per arrencar els projectes amb l’Administració Pública com a finançador únic o gairebé únic (tot i les regles de cofinançament, que moltes vegades hem solucionat amb fons d’altres administracions públiques). Hem estat un soci de llarg recorregut per una Administració Pública que aprofitava la utilitat social del que fèiem, la il·lusió que hi posàvem i l’austeritat de recursos amb què funcionem. Però ara ens trobem davant una Administració Pública trencada i desorientada, que encara que de vegades vulgui, no pot. I retalla. I retalla. I segueix retallant. I per al nostre escàndol, ho fa en temes directament relacionats amb la nostra missió: per a nosaltres és el més important, però per a ells només és un tema més. Però encara que l’Administració Pública tingui dificultats, no desapareix. Hi és, i segueix valorant les coses d’utilitat social, el que passa és que està canviant el seu rol: abans tenia un rol principal i cada vegada més tindrà un rol complementari en els nostres projectes. L’organització del segle XXI, a través de les seves xarxes de complicitat social i la seva capacitat d’emprenedoria, podrà  arrencar projectes i mostrar la utilitat social dels mateixos per animar la participació de l’Administració Pública amb polítiques en aquestes àrees. Però segurament tindrà un rol diferent: un rol col·laborador, però ja no podrà ser el finançador únic o principal.

4. Estalviar costos sent més eficients.

És simple. Cal estalviar, encara que siguem de natural austers. Un estalvi basat en l’augment d’eficiència: les estructures molt petites tenen moltes ineficiències que acaben generant uns costos alts de funcionament. No ens ho podem permetre. Col·laborar, compartir, repartir, coordinar, fusionar, reutilitzar,… seran verbs que guiaran amb força les nostres actuacions aquests anys. Ja ho estem veient: organitzacions que comparteixen estructures, que són capaces de col·laborar i dissenyar procediments conjunts per estalviar. Cal mantenir la capil·laritat social característica del tercer sector en l’actuació, però cal ser capaç de combinar amb eficiència en el funcionament: no podem compartir local?, o utilitzar el mateix auditor?, o les mateixes metodologies d’intervenció? Podríem compartir les infraestructures informàtiques?, o gestionar els diners conjuntament? Per exemple, gestionar 100 vegades 100.000 € és molt més car (però molt més!) que gestionar 10 milions d’euros conjuntament. Llavors, per què ens costa tant fer el pas? Les organitzacions de segon nivell del segle XXI tindran un paper clau per a la millora de l’eficiència i estalviar costos de funcionament a les entitats. Actuació local amb estructures globalment compartides. O de vegades, senzillament una fusió.

5. Mostrar l’impacte social i econòmic de la nostra activitat.

Nosaltres estem plenament convençuts de la utilitat social de les nostres organitzacions. Però no val amb estar convençuts: hem de ser capaços de mostrar, de mesurar  i reivindicar la nostra aportació social i econòmica a la societat. La confiança no és cega: es construeix a partir de les dades, a partir d’organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat. Fa anys podia ser un acte de fe, però avui dia ja existeixen metodologies i maneres de mostrar el que aportem a la societat: tant en millores i en estalvis. Les dades ajuden a construir confiança, i la confiança dia a dia es reforça i motiva el compromís amb l’organització. Ja no és un tema únicament de qualitat en l’actuació, sinó que els esforços de mesura d’impacte social i econòmic van més enllà. I les organitzacions del segle XXI han de saber explicar a la societat el valor social i econòmic del que aporten.

Temes clau per enfortir les organitzacions no lucratives

No és cap secret que ens trobem en un moment molt complicat pel sector no lucratiu. Un gran nombre de les entitats del nostre país està tenint molts problemes per generar els ingressos necessaris per mantenir els equips i el nivell d’activitats i serveis de l’any anterior. A més, en molts casos, aquestes dificultats financeres arriben en el mateix moment que ha augmentat significativament el nombre de persones destinatàries.

Més o menys, la situació actual podria comparar-se a una espècie de “tempesta perfecta”: fer front a més necessitats amb menys recursos.

El tercer sector ha viscut un llarg període de creixement durant les darreres dècades en paral·lel al que hem tingut com a país, que ha donat com a resultat un creixement considerable tant en dimensió com en impacte i presència social. No obstant, a aquest creixement quantitatiu se li afegeixen força reptes de consolidació que tocava afrontar ara i en els propers anys.

Un risc molt important és que la situació actual de dificultats a curt termini que viuen les organitzacions no lucratives —més necessitats amb menys recursos— porti a oblidar-nos massa d’una sèrie de temes estratègics que definiran el nostre futur i el valor social que aportem.

Quan d’aquí uns anys mirem enrere, ens podem trobar amb escenaris ben diferents: un tercer sector que aporta valor, aglutina participació i és un actor social rellevant per la transformació social; o un tercer sector cada vegada més feble, descoordinat, allunyat de la gent i marginal. Exageracions? Només cal veure l’evolució que han tingut altres actors socials rellevants fa pocs anys per adonar-nos que hem de treballar activament amb la idea de construir un escenari positiu per molt difícil que sigui en temps de crisi.

Des de l’OTS hem identificat sis temes clau que poden condicionar el camí cap a un escenari o l’altre, i entorn els quals volem reflexionar col·lectivament amb les persones del tercer sector:

-Desenvolupament de les eines i capacitats de gestió que demanda la complexitat de funcionament que tenen les entitats avui.

-Creixement de la base social que participa a les organitzacions, amb més implicació i compromís econòmic.

-Creació de la capacitat d’inversió necessària per enfortir les entitats i poder fer activitats i serveis socialment rellevants.

-Impuls de la col·laboració entre organitzacions i la integració per guanyar dimensió a l’hora d’actuar.

-Treball sobre l’avaluació de l’impacte per poder mostrar clarament el valor social que aportem com a tercer sector.

-Procés de reconeixement del tercer sector com un actor social rellevant.

Quins temes, oi? De fet, cadascun d’ells donaria per fer una trobada específica, però creiem que val la pena fer un enfocament panoràmic sobre els reptes que ens toquen com a sector, i així ho farem demà dimarts 28 de juny a l’Acte Anual de l’Observatori del Tercer Sector, a més de respondre a les restriccions pressupostàries i l’augment de necessitats, és clar…

Estàs veient l′arxiu de la categoria ′Rendició de comptes i transparència′.