TercerSector.net

Blog de Pau Vidal. Reflexions sobre el tercer sector

Estàs veient l'arxiu de la categoria ‘Tercer sector mundial’

“Sense ànim de lucre” vol dir “plenament compromesos amb la societat”

compromís social. Imatge: http://www.concannonmiller.com

Tradicionalment s’ha definit les entitats del tercer sector pel que no són (ONG – Organitzacions No Governamentals – o ONL – Organitzacions No Lucratives) i la pròpia expressió del “tercer sector”, que no és res més que un ordinal no descriptiu. En els darrers temps, sobretot a Estats Units i a Llatinoamèrica, ha sorgit amb força un intent de cercar un nom amb significat com és OSC – Organitzacions de la Societat Civil-.

Aquest fet de vegades porta a fixar-se precisament en allò que no ets, enlloc de centrar l’atenció en el que és la raó de ser. Així, l’altre dia llegia un tuït provocatiu que deia quelcom semblant a: “Què vol dir sense ànim de lucre? Que no necessiten ingressos com qualsevol empresa?”. Evidentment, és cert que les entitats del tercer sector, com qualsevol altra organització,necessiten ingressos per sobreviure i poder complir la seva missió; però la diferència fonamental és que aquests diners són instrumentals, i la raó de ser de les organitzacions no lucratives és el compromís amb la societat; és a dir, treballar per a la millora social o la millora de la convivència. Aquest compromís amb la causa (sigui ambiental, educativa, social, cultural, de cooperació internacional etc.), és el motiu pel qual les persones escullen una forma jurídica no lucrativa pels seus projectes enlloc de fer-ho amb una forma mercantil clàssica. En la seva activitat no busquen el repartiment dels beneficis a uns accionistes particulars ni generar un patrimoni que deixar als seus hereus.

Aquest fort compromís social és el que les entitats no lucratives hem de posar en evidència amb força perquè és el que diferencia i dóna valor a les entitats. Els milers d’organitzacions no lucratives que existeixen al nostre país són el resultat de persones compromeses amb la societat que han decidit lliurement apostar per la societat per sobre dels beneficis personals que poguessin generar els seus projectes. La força d’aquest compromís es manifesta tant en els emprenedors socials que han creat les associacions, fundacions i cooperatives d’iniciatives socials existents; com en els milers i milers de persones que treballen en aquestes organitzacions, conciliant diàriament carrera professional i compromís social.

Evidentment, les organitzacions no lucratives no tenen ni pretenen tenir l’exclusiva del compromís social: també hi ha empreses amb un fort compromís social. Però és cert que l’absència de l’ànim de lucre és una aposta valenta i radicalque els permet no haver de conjugar equilibris entre el lucre personal (legítim) i compromís social.

Històricament, aquest fet ha justificat una atenció preferent en forma de subvencions i algunes exempcions. Això obliga a un seguiment públic i obert per garantir el seu caràcter i, de fet, per això el propi tercer sector s’ha dotat d’eines en aquest sentit (autoregulacions, codis, entitats de segon nivell, etc.). El nostre sector és el primer interessat en identificar i desmarcar-se d’aquelles organitzacions que no compleixin realment amb les seves finalitats missionals i que es facin servir pel benefici personal. Afortunadament, són una minoria de casos que no entelen la bona feina quotidiana de milers i milers d’entitats.

No és fàcil ser organització no lucrativa avui dia. Les entitats tenen molts reptes per endavant per adaptar-se a les exigències del canvi d’època que estem vivint. En l’exigent entorn actual no val només tenir aquest compromís social, sinó que per rebre el suport social les organitzacions han de ser capaces de mostrar la seva utilitat social i que la seva aportació és valuosa i val la pena. Així aconseguiran el compromís de la ciutadania, les administracions públiques i tots els actors socials envers les seves activitats. I en això estan treballant activament les entitats, reconeixent la necessitat de mesurar l’impacte social i trobar altres maneres de mostrar el valor aportat. Afortunadament, el nostre país compta amb desenes de milers d’entitats i persones compromeses amb la societat que cada dia aixequen les seves persianes per treballar de manera compromesa i desinteressada en que la nostra societat sigui un lloc millor i més agradable per viure. De fet, és gràcies al treball històric pioner de moltes entitats no lucratives que hem anat avançant en el reconeixement i cobertura de moltes necessitats socials. I això continua passant cada dia. Organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions compromeses amb la societat.

Planificació Estratègica: Una oportunitat per promoure el canvi radical

L’altre dia estava xerrant amb el responsable d’una associació d’acció social que té un grau considerable de complexitat, amb un alt nombre de treballadors/es i persones voluntàries. “I com va tot?”.“Amb la que està caient –em respon- no ens podem queixar massa. Per cert, ara estem fent la planificació estratègica, més o menys com sempre, sense gaire novetats, ja saps el que fem i com som”.

Alguna cosa falla: en aquests moments de canvis a l’entorn, una reflexió estratègica en una organització no pot ser “com sempre”.

Precisament, el moment actual és especialment indicat per fer reflexions estratègiques, és a dir, per ser capaços de pensar l’organització futura al temps que gestionem operativament el compte d’explotació d’aquests anys. Projectar estratègicament l’organització del futur al temps que gestionem operativament l’organització d’avui.

Necessariament, la reflexió estratègica en les circumstàncies actuals ha d’incorporar una dosi de radicalitat per donar resposta a un entorn que està canviant a un ritme endiabladament ràpid: les lògiques de 2010 o 2011 no tenen res a veure amb l’escenari que es dibuixa per als propers anys. Per això, no podem projectar un futur a on fem “el de sempre”.

Una reflexió estratègica ha de servir per ajudar a prioritzar, a redefinir projectes, a cercar la complicitat social, a identificar les competències que haurem de desenvolupar en els equips, a trobar la manera de relacionar-nos de nou amb la comunitat, a mostrar la utilitat social del que fem, a definir el nostre rol en la societat futura que s’està dibuixant dia a dia.

No, no és fàcil, però el pensament estratègic és una oportunitat inigualable d’alinear l’organització que tenim avui amb l’organització que volem construir en el futur. I de ben segur que incorporant elements de canvi radical que haurem de gestionar en el futur proper tindrem més possibilitats d’èxit, sempre que la planificació estratègica serveixi per alinear la base social amb el futur d l’organització.

No us  cregueu plans estratègics que en aquests moments diguin “el de sempre”, perquè llavors difícilment seran la palanca de canvi per encarar el futur amb determinació.

Estàs veient l′arxiu de la categoria ′Tercer sector mundial′.