TercerSector.net

Blog de Pau Vidal. Reflexions sobre el tercer sector

Estàs veient l'arxiu de la categoria ‘Tercer Sector’

Un únic qüestionari per moltes recerques: un somni fet realitat al Panoràmic


Tothom té clar que tenir informació és necessari per poder millorar. Però no coneixo a ningú que li agradi contestar qüestionaris. I encara menys contestar uns quants qüestionaris semblants cada any perquè les iniciatives de recerca són variades i desconnectades (a vegades una Universitat, altres vegades una federació…, o una Administració Pública…, o una fundació…, o un centre de recerca especialitzat, o una consultora,…).

Igual que demanem a les entitats que participin contestant les enquestes, els que fem recerca tenim una responsabilitat de minimitzar les molèsties, evitant qüestionaris que en una gran part són molt similars perquè les dades necessàries per caracteritzar les recerques són sempre semblants.

El Panoràmic arriba a la seva tercera edició complint el somni de fer possible un qüestionari que serveixi per a moltes recerques. Un estudi que no busca fer una publicació única, sinó generar unes dades obertes que puguin ser útils per qualsevol actor que les vulgui analitzar. Evidentment, tenint en compte la privacitat de les entitats que contesten, però fent possible que les dades recollides siguin caracteritzables i utilitzables per tot tipus de recerca.

A la segona edició vam fer una fita important recollint la participació de gairebé dues mil entitats d’arreu de Catalunya, i de tots els àmbits d’activitat. Aquesta mostra amplia permet després segmentar-la en mostres més petites, sigui per territori, àmbit d’activitat, forma jurídica, pertinença a una federació, o molts altres criteris possibles.

I per les pròpies entitats, cada vegada fem més fàcil la introducció de dades: a la segona edició es van facilitar qüestionaris pre-omplerts amb les dades recollides l’any anterior, de manera que les entitats no tinguessin que entrar les dades que no canvien. Sempre intentant fer la vida més fàcil perquè contestar els suposi menys esforç.

Encara que al títol posa un únic qüestionari, no és del tot cert. Bé, sí que és cert, però el qüestionari és un prodigi de programació que en realitat amaga 80 itineraris diferents en funció de si l’entitat està en un territori, fa una activitat determinada, té una forma jurídica…. Això permet compartir la recollida de les dades bàsiques de caracterització pels anàlisis amb les necessitats d’informacions diferents per les entitats d’un territori o una activitat concreta. Perquè el qüestionari no el decidim nosaltres sinó que és fruit d’un ample procés participatiu amb tots els actors participants.

La novetat destacable d’aquesta tercera edició és l’aplicatiu, que permet recopilar tota la informació en un únic lloc, facilitant la consulta i l’elaboració de sèries de dades. Un pas endavant important per garantir que la informació sigui útil, accessible, oberta i comparada.

El Panoràmic és un projecte col·laboratiu des dels seus inicis, en el que les portes han estat sempre obertes, i així s’han pogut afegir entitats del territori, centres de recerca, associacions, administracions públiques, fundacions,… fins a la vintena d’actors que han participat en la seva elaboració d’una manera o altre. I és clar, les portes continuen obertes a sumar nous actors. Exactament, tots aquells que vulguin sumar-se: els temes tècnics sempre es van superant per trobar la manera de sumar conjuntament.

I continuem sumant, perquè ens creiem profundament la necessitat d’una recollida de dades que sigui oberta, útil, compartida i que pugui treballar en favor de les entitats no lucratives de tots els àmbits.

El Panoràmic, un projecte col·laboratiu i obert a tothom que vulgui implicar-se.

El Panoràmic: innovació des dels valors

Aquests dies arrenca el treball de camp de la segona edició del Panoràmic. Haver aconseguit dotar de continuïtat un projecte tan innovador com aquest és un petit miracle. Des dels seus inicis, aquest estudi ha estat singular perquè ha estat plantejat des de les especificitats i valors de les organitzacions de la societat civil.

Col·laboratiu. S’ha fugit d’un esquema tradicional de client-proveïdor, i s’ha creat un grup d’entitats impulsores que uneixen representativitat, experiència i capacitat d’execució per realitzar-lo de manera conjunta. En el Panoràmic no hi ha una empresa consultora que fa un encàrrec.

Participatiu. Hi ha grups de treball per definir necessitats, s’elabora participativament el qüestionari i es treballa en transparència amb el sector. En el Panoràmic, les entitats no són bestioletes que es posen al microscopi per analitzar-les. La informació recollida contribueix a la millora d’accions d’incidència política, a donar visibilitat de sector, a posar de relleu la seva feina, etc.

Proximitat. Des dels inicis es va donar una gran importància al treball de barri, al coneixement proper com a font de confiança i a conèixer el territori. Per això, el treball de camp s’estructura des d’entitats de l’entorn que es responsabilitzen d’aconseguir les respostes a la seva zona. En el Panoràmic no hi ha un Call-Center que truqui des d’un lloc remot.

Obert. Les dades recollides es comparteixen amb qui mostri interès (centres d’investigació, entitats de segon nivell, universitats, administracions, etc.) perquè facin noves explotacions i reflexions. En el Panoràmic no es recull informació per fer només un informe.

Eficient. Els recursos són limitats i un gran estudi sempre és car. Al segle XXI la tecnologia ha canviat la manera de fer investigació social i hem incorporat novetats com els qüestionaris electrònics i un aplicatiu personalitzat. Cada euro és aprofitat al màxim, i a més millora l’optimització a cada edició anual.

Adaptat. Les organitzacions de la societat civil són diverses en molts aspectes: activitat, forma d’organitzar-se, comunitat, destinataris, etc. A les entitats els costa esforç respondre, pel que s’ha adaptat i optimitzat el qüestionari oferint més de 80 itineraris de resposta diferents. Al Panoràmic no hi ha cafè per a tothom ni qüestionari únic.

Transversal. Les organitzacions de la societat civil treballen en molts àmbits diferents. Durant molt temps la major part d’estudis que s’han realitzat al sector han estat limitats per l’àmbit d’actuació de les organitzacions (social, ambiental, cooperació, ambiental, etc.). Des dels seus inicis el Panoràmic ha tingut un plantejament transversal amb la participació d’organitzacions de tots els àmbits, la qual cosa facilita la comparabilitat i el coneixement agregat.

En definitiva, les organitzacions de la societat civil tenen especificitats i valors que les diferencien d’altres tipus d’organitzacions. Quan hi ha hagut consultores o empreses d’estudi de mercat que les han volgut tractar com si fossin un sector econòmic més (és a dir, com si fossin empreses automobilístiques o tèxtils o de mobiliari o…) s’han trobat amb moltes dificultats i en nombroses ocasions, han donat com a resultats estudis de poca utilitat.

Per això des de fa anys existeix l’Observatori del Tercer Sector, un centre de recerca especialitzat en les organitzacions no lucratives, capaç de treballar des de les especificitats i valors de les entitats. 12 anys després continuem perseguint l’objectiu de generar informació útil sobre com les organitzacions de la societat civil aporten valor a la societat, sempre des de la complicitat, participació i proximitat a les entitats.

Llibre Blanc, Anuaris, Baròmetres,…. Panoràmic

El coneixement sobre les organitzacions no lucratives, la seva activitat i impacte sempre és complexa. És un teixit ampli, de proximitat i que aporta un gran valor a la societat, però aquesta mateixa capil·laritat provoca una certa invisibilitat global del mateix. Coneixem i valorem les entitats més properes “l’arbre” però costa apreciar el valor global del compromís que suposen aquestes organitzacions “el bosc”.

Ja fa més d’una dècada que es va presentar el Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social a Catalunya, realitzat pel mateix equip que després va fundar l’Observatori del Tercer Sector, que va ser la primera gran recerca que es va realitzar sobre les entitats socials. Va servir per cartografiar el Tercer Sector Social i identificar els reptes que afrontaven les entitats. En girar la vista enrere, es pot veure la gran transformació de les entitats socials al mateix temps que hi ha reptes de llavors que continuen vigents.

La llavor que va significar el Llibre Blanc no va ser desaprofitada i vàrem treballar posteriorment, des de l’Observatori del Tercer Sector, en la sèrie dels Anuaris del Tercer Sector Social (en col·laboració amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Fundació “La Caixa” i la Generalitat de Catalunya) dels que s’han realitzat tres edicions fins el moment: 2009, 2011 i 2013. Aquest enfocament seriat ha permès seguir l’evolució de les entitats socials, identificant, entre d’altres temes, quin ha estat l’impacte de la crisi sobre el sector així com la seva actuació davant la mateixa. La sèrie dels Anuaris és útil perquè aporta dades de manera continuada i informació actualitzada sobre l’estat i la salut del Tercer Sector Social.

El compromís de les organitzacions no lucratives abraça moltes àrees d’activitat diferents, com pot ser la cooperació internacional, la cultura, el món comunitari i veïnal, ambiental, juvenil, esportiu, educatiu, etc. Afortunadament, la rellevància social del Tercer Sector creix en tots els àmbits d’actuació i, cada vegada, hi ha més dades i estudis que permeten acompanyar l’acció amb reflexió i coneixement, millorant l’impacte de la seva activitat.

Per exemple, durant el 2014, des de l’Observatori del Tercer Sector hem treballat en dos baròmetres, amb el nom es mostra la voluntat de gradació de les dades. El Baròmetre del Tercer Sector Ambiental, en què hem treballat amb l’Obrador del Tercer Sector Ambiental, es presentarà en els propers mesos, i representa un estudi clau per entendre les entitats ambientals a Catalunya, el seu estat, impacte i reptes que afronten. El Baròmetre de l’Ocupació al Tercer Sector Social, realitzat amb La Confederació, dóna continuïtat a l’estudi pioner que es va fer al 2008 sobre l’Ocupació al Tercer Sector Social de Catalunya, centrant els esforços en mostrar la realitat del treball remunerat al sector social, amb dades concretes i clares. La presentació estava prevista pel passat 27 de març, però el dol col·lectiu per l’accident d’avió als Alps ho va fer posposar fins a finals d’abril (en els propers dies es farà de nou la convocatòria a l’acte de presentació).

I el proper 9 d’abril es presenta el Panoràmic 2014 de les Associacions a Barcelona. Ha estat un treball tècnic ambiciós i complexa, amb la participació de les pròpies federacions i associacions en el procés de recollida de la informació. Sota la coordinació del Consell d’Associacions de Barcelona i en col·laboració amb la Fundació Ferrer i Guàrdia, la Fundació “La Caixa”, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya hem treballat durament per donar a llum una recerca pionera, capaç d’oferir per primera vegada una visió transversal del que representa el compromís associatiu a la ciutat de Barcelona, donant visibilitat de manera conjunta a totes les tipologies d’entitats existents (culturals, juvenils, socials, educatives, comunitàries, esportives,…). S’ha capitalitzat l’experiència de gairebé 15 anys fent recerca sobre organitzacions no lucratives, en un nou projecte que va més enllà de la recerca, centrat en la utilitat. Aquesta edició inicial, amb una alta participació, ha estat centrada a la ciutat de Barcelona i aporta el valor d’integrar, per primera vegada, una visió conjunta sobre el compromís de la ciutadania organitzada que estem segurs que marcarà tendència pel futur. Superar les visions temàtiques (per àmbits d’actuació) que han predominat durant anys i oferir una visió panoràmica que mostri la importància que té per a la nostra societat i el valor que aporta.

Esperem que ens pugueu acompanyar el proper dijous 9 d’abril al Palau Macaya a la presentació de la primera edició: és un llarg viatge el que hem començat, i ens fa molta il·lusió compartir aquests primers fruits.

Oportunitats de la reforma fiscal: triplicar donatius i millor informació

A finals del passat mes de novembre es va aprovar el canvi, de cop, en tres lleis que afecten directament les ONL: IRPF, Impost de Societats i IVA. Aquests canvis són coneguts com la reforma fiscal. El primer que ens ve al cap és pensar com ens perjudicarà. I encara que és cert que hi ha noves obligacions per a moltes organitzacions, començaré per analitzar una oportunitat que planteja: la possibilitat de triplicar els donatius sense cost addicional per als donants.

El nostre sector fa temps que demana una nova llei de mecenatge que no arriba, però la reforma fiscal ha fet un petit pas, augmentant, en dos anys consecutius, la desgravació en la declaració de la renda del donant dels primers 150€ que es donen a una entitat: al 2015 passa d’un 25% a un 50%, i al 2016 arriba fins al 75% (pensem que gairebé el 70% dels donants donen menys de 150€/any, segons dades de l’Estudi del perfil del donant, elaborat per l’Associació Espanyola de Fundraising). Això implica que un donant podrà augmentar en un 50% el seu donatiu aquest 2015 sense cost addicional i, de nou, tornar-lo a pujar l’any següent, arribant en dos anys fins a un triple de la quota que pagava al 2014 i, tot això, sense cost addicional, ja que ho recuperarà al fer les declaracions anuals de l’IRPF.

Per aclarir-nos, ho poso en números partint de l’exemple d’una persona que va donar 50€ a una entitat al 2014, amb un un cost real de 37,5€ perquè recuperava 12,5€ al fer la declaració de l’IRPF. Aquesta persona, al 2015, podrà augmentar el seu donatiu fins a 75€ sense cost addicional (doncs al fer la declaració recuperarà el 50%, 37,5€), i de nou tornar a augmentar al 2016 el seu donatiu fins a 150€ (que seguirà tenint per a la persona el mateix cost de 37,5€, doncs al fer la declaració anual de l’IRPF recuperarà 112,5€). En definitiva, l’entitat ha multiplicat per 3 els seus ingressos (de 50€ a 150€) mentre que a la persona donant li continuarà costant “en realitat” 37,5€.

Desgraciadament aquesta oportunitat no arriba a totes les entitats, sinó que està reservada a les fundacions i associacions d’utilitat pública, que representen només una part del teixit associatiu. A més, requerirà grans dosis de pedagogia, esforç didàctic i claredat comunicativa per explicar-li al donant aquesta nova regulació, ja que habitualment només es veu la quota donada, oblidant-se del benefici fiscal que es rep posteriorment. En tot cas, hi ha moltes organitzacions que ja podrien estar començant les campanyes als seus donants per explicar-los aquesta novetat i fer entendre que augmentar el donatiu no té cost. Ja anem tard: a veure les que finalment ho aconsegueixen.

Una derivada directa del que he explicat al paràgraf anterior crec que podria afectar l’agenda d’incidència política del tercer sector, reclamant tant la generalització a totes les associacions d’aquests beneficis fiscals, així com alguna manera de tangibilitzar o anticipar la desgravació en el moment de donar per fer-la fàcilment visible al donant.

També és cert que la reforma fiscal inclou un altre canvi que afecta milers de petites entitats, com és la declaració obligatòria de l’Impost de Societats, que a la vegada comporta l’obligació de portar una comptabilitat oficial (“de doble partida”), mentre que fins ara podien portar el seu control econòmic d’una manera més simple, únicament amb un registre d’ingressos i despeses. Amb això ja va amenaçar l’Administració Tributària fa uns anys, però finalment no va arribar a fer-se realitat, fos per les queixes del sector o per l’ensurt del que els venia a sobre. Novament, ara que ja ha entrat en vigor, han començat les protestes del sector i veurem, en els propers mesos, si tenen algun efecte. De fet, semblaria de sentit comú que s’arribés a establir algun tipus de límit econòmic anual per establir una exempció de fer la declaració de l’Impost de Societats, tal com passa amb l’IRPF, on les rentes més baixes no han de fer declaració anual. Però el sentit comú no és el més comú a vegades a la nostra Administració.(*)

En tot cas, l’obligació ja està aquí i, per tant, toca començar a preparar-se: és el moment de convertir en oportunitat aquesta obligació. En aquest sentit, portar una comptabilitat de doble partida aporta una informació valuosa sobre el funcionament de l’entitat, que ens ajudarà a evolucionar i créixer com a organització. Amb aquesta informació podrem fer una millor rendició de comptes i explicar amb claredat als nostres socis i involucrats el funcionament econòmic de l’entitat.

En definitiva, oportunitats i obligacions derivades d’una reforma fiscal que ja està activa, i que farà que hi parem una mica més d’atenció aquest any.

(*) Actualització | Amb aquest article ja finalitzat, va arribar la notícia que el Ministre d’Economia, Cristobal Montoro, es va mostrar favorable a la proposta del senador Ferran Bel (CiU) al Ple del Senat de limitar l’exigència de la declaració anual de l’Impost de Societats a aquelles entitats amb més de 50.000€ d’ingressos. S’haurà de veure com s’incorpora aquest compromís a la reglamentació, imaginem que al llarg de les properes setmanes. En definitiva, un tema de sentit comú…

Organitzacions àgils per transformar la societat del segle XXI

A l’hora de dibuixar les organitzacions no lucratives de futur, amb capacitat d’impacte i transformació social al segle XXI, hi ha un concepte que aglutina la majoria de les seves característiques. Es tracta de l’agilitat: agilitat per adaptar-se a noves circumstàncies, agilitat per respondre les necessitats socials emergents, agilitat per aconseguir complicitat social que doni suport a les actuacions, agilitat per modificar la seva estructura organitzativa, agilitat per entendre què demanen els seus involucrats i col·lectius… en definitiva, el segle XXI és l’hora de les organitzacions àgils.
Aquest concepte, l’agilitat, no està limitat al tercer sector, però per la història del sector al nostre país i les característiques de les entitats no lucratives té una especial transcendència.

Amb anterioritat, des de l’OTS ja hem reflexionat i documentat abastament sobre el canvi d’època que està vivint el tercer sector. De fet, el quadern del nostre Consell Assessor al 2008 sobre la crisi com oportunitat de transformació va ser una reflexió pionera que ja apuntava cap a l’agilitat organitzativa. Més recentment, l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social posava dades actuals al tema mentre que l’article a la Revista Española del Tercer Sector donava forma als principals reptes. A principis d’aquest mateix any, es va entrar en més detall en cadascun dels aspectes del canvi d’època que estan vivint les entitats durant el cicle que vàrem fer al Palau Macaya .

Al propi món empresarial hem vist com en els darrers anys s’ha passat a reconèixer l’agilitat organitzativa com una variable clau a les empreses d’èxit. Aquesta variable clau ha anat evolucionant, i en el segle passat ha anat canviant des de temes com les economies d’escala, el lideratge, la qualitat i els processos,… Ara és l’hora de les organitzacions àgils; ‘lean organizations’ és la traducció d’aquest concepte a l’anglès i amb el qual podreu trobar força documentació al googlejar.

No obstant, sobre l’adaptació del concepte d’agilitat organitzativa encara no hi ha massa informació per què és més recent. El que trobo especialment interessant és la manera a la que hem arribat fins aquí: una vegada realitzat el diagnòstic i identificació dels elements del canvi d’època que estan vivint les entitats, ens hem adonat de l’alineament amb l’agilitat com a variable clau a treballar organitzativament. Afortunadament, no es tracta de res trencador, sinó que és un concepte íntimament relacionat amb els valors i sentit que tenim com a organitzacions al servei de les persones i de la societat.

Paradoxalment, mentre el món empresarial s’ha fixat en característiques històricament lligades al tercer sector per aconseguir l’agilitat (connexió amb les necessitats socials, emprenedoria interna, direcció per valors, innovació, flexibilitat,…) encara trobem moltes organitzacions no lucratives que fan esforços per moure’s en una línia diferent prioritzant la construcció de processos, protocol·litzant i dissenyant estructures menys flexibles, buscant solideses que altres lluiten per abandonar.

Evidentment, no es tracta d’abandonar aquests elements que donen eficiència, però si de ser capaços d’enfocar-los des d’aquesta agilitat organitzativa que ens permet tenir impacte de transformació al segle XXI. De fet, estic convençut que tenim un punt de partida per aconseguir la transformació organitzativa cap a l’agilitat que és millor del que moltes vegades ens pot semblar quan enfrontem les dificultats del dia a dia. En propers articles treballarem idees per fomentar la transformació cap a organitzacions àgils.

Imatge:http://aventuraspr.com

“Els valors, eix de l’acció del tercer sector “

El passat 27 novembre 2013 vaig participar a la jornada organitzada per la Fundació Grifols “Abastiments i límits de la solidaritat en temps de crisi”, en una taula rodona on vam reflexionar sobre com prioritzar en temps de crisi entre l’acció social local o la cooperació internacional.

I és que en els temps de crisi que estem vivint, sembla que a vegades els mitjans de comunicació han volgut enfrontar a les organitzacions del tercer sector que treballen en camps diferents intentant provocar dubtes entre les prioritats socials: què és més important  la cooperació internacional o l’acció social propera?

Però les organitzacions de la societat civil no hem de caure en aquest fals dilema entre unes i altres temàtiques socials,  i quines són més importants. Les accions de totes les organitzacions del tercer sector estan inspirades en uns valors compartits que tenen a veure amb la construcció d’una societat millor, més justa i equitativa amb les persones.  Aquests valors, universals i genèrics, es concreten en diferents missions organitzatives en camps d’actuació molt diferents en funció de casuístiques diverses, derivades dels interessos i situacions que viuen les persones que inspiren i formen part de les entitats. Hi ha missions tan variades com camps d’interès social es puguin trobar, i així unes decideixen enfocar-se en la solidaritat internacional mentre que d’altres es dediquen a temes ambientals, culturals o acció social propera, o una barreja de temàtiques.

Les necessitats humanes i socials són variades  i cada organització decideix orientar-se a unes o altres temàtiques des dels seus valors i interessos . No té sentit plantejar dilemes entre unes i altres missions organitzatives: totes elles es complementen entre si i donen com a resultat un tercer sector ric, variat, divers i socialment compromès que aporta valor a la societat.

A la nostra societat, el tercer sector ha tingut un fort desenvolupament en les últimes tres dècades. L’arribada de la democràcia va propiciar que nombroses persones es comprometessin amb diverses causes socials mitjançant la creació d’organitzacions no lucratives especialitzades. Alhora, s’estava produint una modernització de l’administració pública i es va desenvolupar una nova estructura autonòmica més propera al territori. La conjunció de les noves organitzacions socials i una administració pública que començava a fer polítiques modernes de desenvolupament social, cultural i ambiental va donar peu a una trobada contínua entre organitzacions i administracions per respondre a les creixents demandes socials i col·laborar en la construcció d’un incipient estat del benestar. Aquesta col·laboració públic-privat ha marcat el desenvolupament del tercer sector en els últims 30 anys al nostre país.

Però l’arribada de la crisi dels últims anys i la sobtada limitació de recursos públics per temes d’interès social, cultural, educatiu, ambiental, … ha afectat profundament les bases sobre les que s’ha desenvolupat el tercer sector. A més, aquest canvi d’escenari s’ha produït simultàniament a l’augment de les necessitats socials properes. I aquest augment de les necessitats socials s’ha hagut d’afrontar al mateix temps amb una dràstica limitació dels recursos econòmics disponibles . Per això, tot i tenir ara mateix la millor societat civil organitzada que ha tingut mai el nostre país, toca afrontar un canvi d’època radical en què les lògiques de funcionament i desenvolupament de les organitzacions en els propers anys seran diferents del que hem viscut en les últimes dècades. Aquesta situació que estan vivint les organitzacions ha propiciat que les entitats prenguin consciència de la necessitat de millorar el seu funcionament i gestió, la diversificació de les fonts d’ingressos, l’increment dels fons propis, la millora de la gestió financera, compartir recursos financers, la necessitat de col·laborar entre elles per compartir recursos, la flexibilitat organitzativa, …

Encara que no és fàcil, les entitats tenen el repte i la necessitat de convertir la crisi en una oportunitat per impulsar la transformació social i el paper de les organitzacions no lucratives a la societat del segle XXI. En el canvi d’època que estem vivint ara, una de les claus és la redefinició del paper de l’Administració Pública en la seva relació amb les entitats socials. Encara no està clar el resultat del nou escenari que vindrà, però hi ha elements que es van dibuixant clarament: el suport de l’Administració Pública no desapareixerà però deixarà de ser aquell suport gairebé únic que permetia impulsar projectes en solitari per passar a tenir un paper més complementari, entrant en aquells projectes d’utilitat social i solvència contrastada.

Reestructurar l’organització per donar resposta a aquest canvi d’època requereix un enfocament de canvi estratègic transversal que va més enllà de la suma de canvis operatius: les persones implicades en els projectes, essencials per a les organitzacions, hauran de realitzar un esforç per adaptar-se al canvi, adquirint les competències necessàries per afrontar els reptes que es presenten . En definitiva, un veritable canvi cultural organitzacional que afecta a noves capacitats, noves competències i noves formes estructurals, per aconseguir dibuixar organitzacions renovades que puguin aconseguir la complicitat social, necessària per aportar valor social sostingut a tots els àmbits socials al segle XXI.

Pau Vidal

YouTube Preview Image

Més informació

Dades i reptes del tercer sector social a Catalunya

L’edició 2013 de l’Anuari del Tercer Sector mostra la foto d’unes organitzacions socials que estan atenent més persones amb un nivell similar de recursos econòmics i equip contractat al que tenien abans de la crisi, però amb un augment de les persones voluntàries que hi col·laboren. Mentre que les persones contractades se situen en 102.000, als mateixos nivells de 2007 després d’haver arribat fins a 120.000 persones, les persones voluntàries han crescut un 23% i ja són més de 300.000. El nombre d’organitzacions s’ha reduït lleugerament fins a les 6.800 entitats, però, en canvi, s’ha mantingut l’impacte econòmic que representen, el 2,8% del PIB català.

Paradoxalment, l’augment de persones destinatàries de les entitats socials s’ha produït en paral·lel a la reducció del nombre de persones contractades als equips, una situació difícil de gestionar. Això ha provocat que la gestió del dia a dia s’hagi fet molt complexa. Però les entitats socials no estem vivint només una època de canvis sinó que estem immersos en un canvi d’època al qual toca respondre amb canvis estratègics. L’Anuari mostra deu temes clau per reflexionar, actuar i poder encarar el futur amb opcions estratègiques pròpies i valuoses.

Per exemple, quina és la complicitat social que té la nostra entitat? Les persones implicades aportant temps, recursos econòmics i relacions seran un element clau per afrontar el futur de les entitats amb legitimitat i capacitat transformadora.

També planteja altres reptes que cal afrontar com les noves competències als equips, l’impacte de les TIC, la necessitat de conèixer l’impacte de les nostres activitats, la construcció d’un nou paradigma de relació amb l’Administració Pública, més col·laboració entre organitzacions,…

En definitiva, dades i reptes per encarar el futur.

Pau Vidal
Coordinador de l’Observatori del Tercer Sector

Article sobre canvi d’època al Tercer Sector a la RETS

Fa temps que des de l’OTS li estem donant voltes al tema del canvi d’època que està vivint el tercer sector. Poc a poc, el tema es va fent lloc a l’agenda de les entitats i cada vegada són més les entitats que reflexionen i plantejan actuacions per respondre de manera sostenible al nou entorn que viuen.

Recentment, vaig tenir l’oportunitat d’escriure sobre el canvi d’època a la Revista Española del Tercer Sector, donant forma i estructurant molts dels temes en els que hem treballat durant els darrers anys.

L’article trata del canvi d’època que afronta el tercer sector a Espanya, degut a la confluència de dos factors: l’esgotament del model de creixement del sector de les dues darreres dècades basat en les aportacions de recursos públics, i l’actual període de crisi que estem vivint que ha provocat l’augment de necessitats socials, en un moment de limitació de recursos. En aquestes circunstàncies, el tercer sector ha de ser capaç de mostrar evidències de la seva aportació de valor a la societat i afrontar una profunda transformació. Els factors de transformació estratègics són la potenciació de la complicitat social (més enllà de la captació de fons), desenvolupar noves competències als equips, construir unes noves bases de relació amb l’Administració Pública, millorar l’eficiència guanyant dimensió organitzativa i mostrar l’impacte social de la seva activitat.

En definitiva, un escenari de reptes simultanis que redibuixaran el tercer sector. Afortunadament, en aquests moments tenim el millor tercer sector de la història del nostre pais per intentar afrontar aquests canvis estratègics i continuar treballant per la transformació social.

A continuació, podeu llegir (en castellà) l’article publicat a la Revista Española del Tercer Sector o descarregar-vos-ho en format pdf (367Kb).

“Sense ànim de lucre” vol dir “plenament compromesos amb la societat”

compromís social. Imatge: http://www.concannonmiller.com

Tradicionalment s’ha definit les entitats del tercer sector pel que no són (ONG – Organitzacions No Governamentals – o ONL – Organitzacions No Lucratives) i la pròpia expressió del “tercer sector”, que no és res més que un ordinal no descriptiu. En els darrers temps, sobretot a Estats Units i a Llatinoamèrica, ha sorgit amb força un intent de cercar un nom amb significat com és OSC – Organitzacions de la Societat Civil-.

Aquest fet de vegades porta a fixar-se precisament en allò que no ets, enlloc de centrar l’atenció en el que és la raó de ser. Així, l’altre dia llegia un tuït provocatiu que deia quelcom semblant a: “Què vol dir sense ànim de lucre? Que no necessiten ingressos com qualsevol empresa?”. Evidentment, és cert que les entitats del tercer sector, com qualsevol altra organització,necessiten ingressos per sobreviure i poder complir la seva missió; però la diferència fonamental és que aquests diners són instrumentals, i la raó de ser de les organitzacions no lucratives és el compromís amb la societat; és a dir, treballar per a la millora social o la millora de la convivència. Aquest compromís amb la causa (sigui ambiental, educativa, social, cultural, de cooperació internacional etc.), és el motiu pel qual les persones escullen una forma jurídica no lucrativa pels seus projectes enlloc de fer-ho amb una forma mercantil clàssica. En la seva activitat no busquen el repartiment dels beneficis a uns accionistes particulars ni generar un patrimoni que deixar als seus hereus.

Aquest fort compromís social és el que les entitats no lucratives hem de posar en evidència amb força perquè és el que diferencia i dóna valor a les entitats. Els milers d’organitzacions no lucratives que existeixen al nostre país són el resultat de persones compromeses amb la societat que han decidit lliurement apostar per la societat per sobre dels beneficis personals que poguessin generar els seus projectes. La força d’aquest compromís es manifesta tant en els emprenedors socials que han creat les associacions, fundacions i cooperatives d’iniciatives socials existents; com en els milers i milers de persones que treballen en aquestes organitzacions, conciliant diàriament carrera professional i compromís social.

Evidentment, les organitzacions no lucratives no tenen ni pretenen tenir l’exclusiva del compromís social: també hi ha empreses amb un fort compromís social. Però és cert que l’absència de l’ànim de lucre és una aposta valenta i radicalque els permet no haver de conjugar equilibris entre el lucre personal (legítim) i compromís social.

Històricament, aquest fet ha justificat una atenció preferent en forma de subvencions i algunes exempcions. Això obliga a un seguiment públic i obert per garantir el seu caràcter i, de fet, per això el propi tercer sector s’ha dotat d’eines en aquest sentit (autoregulacions, codis, entitats de segon nivell, etc.). El nostre sector és el primer interessat en identificar i desmarcar-se d’aquelles organitzacions que no compleixin realment amb les seves finalitats missionals i que es facin servir pel benefici personal. Afortunadament, són una minoria de casos que no entelen la bona feina quotidiana de milers i milers d’entitats.

No és fàcil ser organització no lucrativa avui dia. Les entitats tenen molts reptes per endavant per adaptar-se a les exigències del canvi d’època que estem vivint. En l’exigent entorn actual no val només tenir aquest compromís social, sinó que per rebre el suport social les organitzacions han de ser capaces de mostrar la seva utilitat social i que la seva aportació és valuosa i val la pena. Així aconseguiran el compromís de la ciutadania, les administracions públiques i tots els actors socials envers les seves activitats. I en això estan treballant activament les entitats, reconeixent la necessitat de mesurar l’impacte social i trobar altres maneres de mostrar el valor aportat. Afortunadament, el nostre país compta amb desenes de milers d’entitats i persones compromeses amb la societat que cada dia aixequen les seves persianes per treballar de manera compromesa i desinteressada en que la nostra societat sigui un lloc millor i més agradable per viure. De fet, és gràcies al treball històric pioner de moltes entitats no lucratives que hem anat avançant en el reconeixement i cobertura de moltes necessitats socials. I això continua passant cada dia. Organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions compromeses amb la societat.

Superar reptes, més enllà de resoldre problemes

L’any 2011 es presenta costa amunt. Han crescut les necessitats socials al mateix temps que han minvat els recursos econòmics per fer-les front. I les organitzacions no lucratives, que estan al carrer, al costat dels col·lectius que pitjor ho estan passant, també estan patint molt.

Pressupostos que no quadren, retards al pagar les nòmines, ajustos en els equips i fins i tot organitzacions que estan tancant… Amb seguretat, l’any 2011 no serà fàcil per a les organitzacions socials.

Però no podem deixar-nos arrossegar a la visió d’un futur negre sembrat de problemes. Una visió pessimista sempre portarà a una situació pitjor que la imaginada. Encara que en les hores difícils no sempre ho sembli, el futur està ple de reptes més que de problemes.

Aquest any, més que mai, caldrà enfrontar els difícils reptes que afrontem amb decisió, il·lusió, compromís, creativitat i valors. Una actitud de resoldre problemes seria una visió limitada i pobra per al tercer sector que ens allunyaria del treball per la transformació social per convertir-nos en meres organitzacions supervivents.

En els tallers que fem amb entitats sempre intentem transmetre la importància de plantejar reptes més que una òptica de problemes. Els reptes signifiquen oportunitats i la possibilitat de treballar per un futur millor. I la gent acaba el taller decidida a encarar-los i superar-los.

Igualment, en les publicacions que fem des de l’OTS sempre hem intentat transmetre una visió de reptes per a un tercer sector que treballa per un futur millor: “Reptes de la gestió i desenvolupament de les persones en el tercer sector”, “La crisi i el tercer sector: una oportunitat per a la transformació social”, “Usos i reptes de les TIC en les organitzacions no lucratives”, “Els reptes dels òrgans de govern en les fundacions”, “L’àmbit econòmico-financer de les entitats del tercer sector: reptes i propostes d’acció”,… I no solament en els títols: molts dels altres llibres i estudis realitzats inclouen un capítol de reptes de futur.

Ara és moment de plantejar una òptica de reptes en les vostres organitzacions més que de problemes. Som capaços de construir un nou futur a partir del compromís social que ens caracteritza com a sector.

Foto | Volcà Ometepe a Nicaragua

Estàs veient l′arxiu de la categoria ′Tercer Sector′.