TercerSector.net

Blog de Pau Vidal. Reflexions sobre el tercer sector

Estàs veient l'arxiu de la categoria ‘Comunicació i captació de fons’

“Els valors, eix de l’acció del tercer sector “

El passat 27 novembre 2013 vaig participar a la jornada organitzada per la Fundació Grifols “Abastiments i límits de la solidaritat en temps de crisi”, en una taula rodona on vam reflexionar sobre com prioritzar en temps de crisi entre l’acció social local o la cooperació internacional.

I és que en els temps de crisi que estem vivint, sembla que a vegades els mitjans de comunicació han volgut enfrontar a les organitzacions del tercer sector que treballen en camps diferents intentant provocar dubtes entre les prioritats socials: què és més important  la cooperació internacional o l’acció social propera?

Però les organitzacions de la societat civil no hem de caure en aquest fals dilema entre unes i altres temàtiques socials,  i quines són més importants. Les accions de totes les organitzacions del tercer sector estan inspirades en uns valors compartits que tenen a veure amb la construcció d’una societat millor, més justa i equitativa amb les persones.  Aquests valors, universals i genèrics, es concreten en diferents missions organitzatives en camps d’actuació molt diferents en funció de casuístiques diverses, derivades dels interessos i situacions que viuen les persones que inspiren i formen part de les entitats. Hi ha missions tan variades com camps d’interès social es puguin trobar, i així unes decideixen enfocar-se en la solidaritat internacional mentre que d’altres es dediquen a temes ambientals, culturals o acció social propera, o una barreja de temàtiques.

Les necessitats humanes i socials són variades  i cada organització decideix orientar-se a unes o altres temàtiques des dels seus valors i interessos . No té sentit plantejar dilemes entre unes i altres missions organitzatives: totes elles es complementen entre si i donen com a resultat un tercer sector ric, variat, divers i socialment compromès que aporta valor a la societat.

A la nostra societat, el tercer sector ha tingut un fort desenvolupament en les últimes tres dècades. L’arribada de la democràcia va propiciar que nombroses persones es comprometessin amb diverses causes socials mitjançant la creació d’organitzacions no lucratives especialitzades. Alhora, s’estava produint una modernització de l’administració pública i es va desenvolupar una nova estructura autonòmica més propera al territori. La conjunció de les noves organitzacions socials i una administració pública que començava a fer polítiques modernes de desenvolupament social, cultural i ambiental va donar peu a una trobada contínua entre organitzacions i administracions per respondre a les creixents demandes socials i col·laborar en la construcció d’un incipient estat del benestar. Aquesta col·laboració públic-privat ha marcat el desenvolupament del tercer sector en els últims 30 anys al nostre país.

Però l’arribada de la crisi dels últims anys i la sobtada limitació de recursos públics per temes d’interès social, cultural, educatiu, ambiental, … ha afectat profundament les bases sobre les que s’ha desenvolupat el tercer sector. A més, aquest canvi d’escenari s’ha produït simultàniament a l’augment de les necessitats socials properes. I aquest augment de les necessitats socials s’ha hagut d’afrontar al mateix temps amb una dràstica limitació dels recursos econòmics disponibles . Per això, tot i tenir ara mateix la millor societat civil organitzada que ha tingut mai el nostre país, toca afrontar un canvi d’època radical en què les lògiques de funcionament i desenvolupament de les organitzacions en els propers anys seran diferents del que hem viscut en les últimes dècades. Aquesta situació que estan vivint les organitzacions ha propiciat que les entitats prenguin consciència de la necessitat de millorar el seu funcionament i gestió, la diversificació de les fonts d’ingressos, l’increment dels fons propis, la millora de la gestió financera, compartir recursos financers, la necessitat de col·laborar entre elles per compartir recursos, la flexibilitat organitzativa, …

Encara que no és fàcil, les entitats tenen el repte i la necessitat de convertir la crisi en una oportunitat per impulsar la transformació social i el paper de les organitzacions no lucratives a la societat del segle XXI. En el canvi d’època que estem vivint ara, una de les claus és la redefinició del paper de l’Administració Pública en la seva relació amb les entitats socials. Encara no està clar el resultat del nou escenari que vindrà, però hi ha elements que es van dibuixant clarament: el suport de l’Administració Pública no desapareixerà però deixarà de ser aquell suport gairebé únic que permetia impulsar projectes en solitari per passar a tenir un paper més complementari, entrant en aquells projectes d’utilitat social i solvència contrastada.

Reestructurar l’organització per donar resposta a aquest canvi d’època requereix un enfocament de canvi estratègic transversal que va més enllà de la suma de canvis operatius: les persones implicades en els projectes, essencials per a les organitzacions, hauran de realitzar un esforç per adaptar-se al canvi, adquirint les competències necessàries per afrontar els reptes que es presenten . En definitiva, un veritable canvi cultural organitzacional que afecta a noves capacitats, noves competències i noves formes estructurals, per aconseguir dibuixar organitzacions renovades que puguin aconseguir la complicitat social, necessària per aportar valor social sostingut a tots els àmbits socials al segle XXI.

Pau Vidal

YouTube Preview Image

Més informació

Article sobre canvi d’època al Tercer Sector a la RETS

Fa temps que des de l’OTS li estem donant voltes al tema del canvi d’època que està vivint el tercer sector. Poc a poc, el tema es va fent lloc a l’agenda de les entitats i cada vegada són més les entitats que reflexionen i plantejan actuacions per respondre de manera sostenible al nou entorn que viuen.

Recentment, vaig tenir l’oportunitat d’escriure sobre el canvi d’època a la Revista Española del Tercer Sector, donant forma i estructurant molts dels temes en els que hem treballat durant els darrers anys.

L’article trata del canvi d’època que afronta el tercer sector a Espanya, degut a la confluència de dos factors: l’esgotament del model de creixement del sector de les dues darreres dècades basat en les aportacions de recursos públics, i l’actual període de crisi que estem vivint que ha provocat l’augment de necessitats socials, en un moment de limitació de recursos. En aquestes circunstàncies, el tercer sector ha de ser capaç de mostrar evidències de la seva aportació de valor a la societat i afrontar una profunda transformació. Els factors de transformació estratègics són la potenciació de la complicitat social (més enllà de la captació de fons), desenvolupar noves competències als equips, construir unes noves bases de relació amb l’Administració Pública, millorar l’eficiència guanyant dimensió organitzativa i mostrar l’impacte social de la seva activitat.

En definitiva, un escenari de reptes simultanis que redibuixaran el tercer sector. Afortunadament, en aquests moments tenim el millor tercer sector de la història del nostre pais per intentar afrontar aquests canvis estratègics i continuar treballant per la transformació social.

A continuació, podeu llegir (en castellà) l’article publicat a la Revista Española del Tercer Sector o descarregar-vos-ho en format pdf (367Kb).

L’Anuari: Conèixer com estem per treballar per al futur

Estem a les portes d’una nova edició de l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. Es presenta el proper 2 d’octubre al CaixaForum de Barcelona. Si comptem el seu precedent del Llibre Blanc que es va presentar el 2003, junt amb l’Anuari de 2009 i 2011, amb l’actual del 2013 arribem a la quarta edició d’aquesta recerca panoràmica sobre les entitats socials.

Per al tercer sector social, arribar a aquesta quarta edició és una valuosa fita, pionera al nostre país. Han estat quatre edicions de recerca aplicada i útil, enfocada a conèixer la realitat de les entitats socials i reflexionar sobre claus per a la seva evolució.

Els darrers 10 anys del tercer sector social a Catalunya configuren una història intensa, acompanyant una societat que també ha evolucionat amb força. D’una banda, la pròpia evolució dels serveis socials amb una visió més integral de la persona destinatària i el seu entorn. Al mateix temps, el propi procés de reconeixement social progressiu d’aquests serveis socials com un element fonamental de cohesió i equitat social. I, en aquest context de professionalització i reconeixement, el tercer sector social ha anat consolidant un rol i dimensió destacats.

El Llibre Blanc i els Anuaris han testimoniat aquesta evolució, amb les dades i els temes clau que han anat acompanyant cada moment: identitat com a sector, consolidació i professionalització, i, més recentment, el repte d’afrontar la crisi que vivim fa uns anys. L’Anuari 2013 ens mostrarà la situació actual del sector: com ha canviat el nombre d’entitats?, quin és l’equip actual de les entitats?, han augmentat o disminuït el nombre de persones voluntàries?, quin volum econòmic es mou?, com ha evolucionat el finançament?, com ha canviat el nombre de persones destinatàries?

L’Anuari 2013 arriba en un moment necessari. Afrontem un canvi d’època radical i difícil, i les dades i la reflexió col·lectiva ens hauria d’ajudar a gestionar amb èxit els nombrosos reptes de canvi, per sobreviure i continuar aportant valor a la nostra societat.

Us esperem el proper 2 d’octubre al CaixaForum per compartir amb vosaltres l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya. Podeu confirmar la vostra assistència aquí (places limitades).

“Sense ànim de lucre” vol dir “plenament compromesos amb la societat”

compromís social. Imatge: http://www.concannonmiller.com

Tradicionalment s’ha definit les entitats del tercer sector pel que no són (ONG – Organitzacions No Governamentals – o ONL – Organitzacions No Lucratives) i la pròpia expressió del “tercer sector”, que no és res més que un ordinal no descriptiu. En els darrers temps, sobretot a Estats Units i a Llatinoamèrica, ha sorgit amb força un intent de cercar un nom amb significat com és OSC – Organitzacions de la Societat Civil-.

Aquest fet de vegades porta a fixar-se precisament en allò que no ets, enlloc de centrar l’atenció en el que és la raó de ser. Així, l’altre dia llegia un tuït provocatiu que deia quelcom semblant a: “Què vol dir sense ànim de lucre? Que no necessiten ingressos com qualsevol empresa?”. Evidentment, és cert que les entitats del tercer sector, com qualsevol altra organització,necessiten ingressos per sobreviure i poder complir la seva missió; però la diferència fonamental és que aquests diners són instrumentals, i la raó de ser de les organitzacions no lucratives és el compromís amb la societat; és a dir, treballar per a la millora social o la millora de la convivència. Aquest compromís amb la causa (sigui ambiental, educativa, social, cultural, de cooperació internacional etc.), és el motiu pel qual les persones escullen una forma jurídica no lucrativa pels seus projectes enlloc de fer-ho amb una forma mercantil clàssica. En la seva activitat no busquen el repartiment dels beneficis a uns accionistes particulars ni generar un patrimoni que deixar als seus hereus.

Aquest fort compromís social és el que les entitats no lucratives hem de posar en evidència amb força perquè és el que diferencia i dóna valor a les entitats. Els milers d’organitzacions no lucratives que existeixen al nostre país són el resultat de persones compromeses amb la societat que han decidit lliurement apostar per la societat per sobre dels beneficis personals que poguessin generar els seus projectes. La força d’aquest compromís es manifesta tant en els emprenedors socials que han creat les associacions, fundacions i cooperatives d’iniciatives socials existents; com en els milers i milers de persones que treballen en aquestes organitzacions, conciliant diàriament carrera professional i compromís social.

Evidentment, les organitzacions no lucratives no tenen ni pretenen tenir l’exclusiva del compromís social: també hi ha empreses amb un fort compromís social. Però és cert que l’absència de l’ànim de lucre és una aposta valenta i radicalque els permet no haver de conjugar equilibris entre el lucre personal (legítim) i compromís social.

Històricament, aquest fet ha justificat una atenció preferent en forma de subvencions i algunes exempcions. Això obliga a un seguiment públic i obert per garantir el seu caràcter i, de fet, per això el propi tercer sector s’ha dotat d’eines en aquest sentit (autoregulacions, codis, entitats de segon nivell, etc.). El nostre sector és el primer interessat en identificar i desmarcar-se d’aquelles organitzacions que no compleixin realment amb les seves finalitats missionals i que es facin servir pel benefici personal. Afortunadament, són una minoria de casos que no entelen la bona feina quotidiana de milers i milers d’entitats.

No és fàcil ser organització no lucrativa avui dia. Les entitats tenen molts reptes per endavant per adaptar-se a les exigències del canvi d’època que estem vivint. En l’exigent entorn actual no val només tenir aquest compromís social, sinó que per rebre el suport social les organitzacions han de ser capaces de mostrar la seva utilitat social i que la seva aportació és valuosa i val la pena. Així aconseguiran el compromís de la ciutadania, les administracions públiques i tots els actors socials envers les seves activitats. I en això estan treballant activament les entitats, reconeixent la necessitat de mesurar l’impacte social i trobar altres maneres de mostrar el valor aportat. Afortunadament, el nostre país compta amb desenes de milers d’entitats i persones compromeses amb la societat que cada dia aixequen les seves persianes per treballar de manera compromesa i desinteressada en que la nostra societat sigui un lloc millor i més agradable per viure. De fet, és gràcies al treball històric pioner de moltes entitats no lucratives que hem anat avançant en el reconeixement i cobertura de moltes necessitats socials. I això continua passant cada dia. Organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions compromeses amb la societat.

Les persones no són euros amb cames

Ja sabem que corren temps durs per al finançament de projectes a partir de l’administració pública. Això ha portat a moltes organitzacions a mirar a les persones individuals com a font de finançament de les seves activitats. Així, una de les coses de les que més se sent a parlar últimament és de campanyes de captació de fons. Lamentablement, moltes d’aquestes campanyes no estan tenint els resultats esperats, començant a provocar un cert desencant i desànim.

En general, l’enfocament de captació de fons peca de centrar tot el seu esforç en la dimensió econòmica de la gent. Una cosa així com “dóna’m diners”, “necessito els teus diners”. Considero que això provoca una sensació semblant a la que he tingut en alguns viatges com a turista, quan m’he sentit un “euro amb cames”. No és una sensació agradable. De fet, sol provocar l’efecte contrari al que busca: com més volen els meus diners, més em predisposo a guardar-los. Una cosa semblant ha de passar amb moltes d’aquestes campanyes.

La manca de diners no és la causa dels problemes de les nostres organitzacions, sinó que és la conseqüència de no haver estat capaços de generar un compromís previ cap a la nostra missió. Les persones es comprometen en el que els importa, i és llavors quan destinen temps i recursos. És a dir, voluntariat i diners per treballar per la raó de ser de l’entitat.

Les persones poden comprometre’s i il·lusionar-se amb les organitzacions, i aleshores es transformen en una base social que aporta dedicació voluntària i recursos econòmics per lluitar pel que creuen que val la pena. Res de nou: les organitzacions no lucratives sempre han estat el que les persones compromeses han volgut que siguin.

El finançament públic ens ha donat dimensió com a sector i ens ha ajudat a créixer i estructurar, però el preu ha estat alt. En molts casos, s’ha oblidat la importància de comptar amb una base social implicada amb l’organització. Ara ens toca treballar durament per reconstruir vincles amb la comunitat i aconseguir aquesta base social compromesa amb la missió de l’entitat.

Però no podem oblidar que les persones no són “euros amb cames”: tenen voluntat i capacitat de comprometre’s amb la nostra organització perquè els importa el que aportem a la societat. I el resultat d’aquest compromís seran idees, dedicació, diners, relacions, presència social, etc.

En lloc d’enfocar-nos a captar fons hauríem de centrar-nos més en generar compromís. I un cop la nostra base social compti amb persones compromeses, sí que tindrà sentit fer campanyes de voluntariat o de compromís econòmic per concretar aquesta relació en accions.

Primer el cor, després la cartera.

La reconversió (miraculosa) del tercer sector: Sense recursos i amb valors

El canvi de paradigma que està afrontant el tercer sector en la seva relació amb l’administració pública porta implícit dur a terme una reconversió profunda de les entitats tal com les coneixem avui en dia.

Els paradigmes i la manera de funcionar dels últims vint/trenta anys ja no serveixen per encarar el futur. Així de simple, així de radical. Durant anys, la relació amb l’administració pública ha estat l’element clau per tirar endavant els projectes d’utilitat social, ambiental, cultural, de cooperació, etc.,  que tenien les organitzacions no lucratives en ment. El finançament públic ha estat fonamental i les organitzacions s’han anat acostumant a les lògiques que aquesta ens ha anat imposant: en la formulació de projectes, en els cicles anuals, en les justificacions, en l’orientació al procés per sobre del resultat, etc. No ha estat fàcil aprendre en aquesta relació amb l’administració pública, però el pas dels anys i el pes dels processos administratius ha anat modelant el funcionament de moltes entitats.

I encara que des de fa temps érem conscients del risc de tenir aquesta font de finançament principal (de fet, gairebé única per massa organitzacions), no ha estat fins a les dificultats actuals que es planteja la urgència radical de canvi. Canvi necessari.

Però no és fàcil canviar ràpidament després de tants anys de funcionar d’una manera determinada.

Els primers esforços han anat orientats a una adaptació a curt termini més que a un canvi estratègic. És lògic: urgència pressupostària, compte d’explotació que estreny. I ha tocat tancar projectes, reduir equips, redimensionar organitzacions. Tot això és necessari, però només són ajustaments: no és un canvi estratègic.

Cal una forta reconversió. Fer coses diferents. Noves maneres de funcionar. Incorporar lògiques emprenedores en la posada en marxa de projectes.

Toca construir complicitat social sòlida amb la ciutadania, desenvolupar noves competències en els equips, diversificar el finançament de les activitats, parlar amb un llenguatge comprensible fora dels experts, actualitzar els òrgans de govern, incorporar les noves tecnologies, etc. I més, molt més que constitueix la reconversió que han d’afrontar les organitzacions no lucratives per complir la seva funció en la societat. Transformar-nos en les organitzacions del segle XXI que són necessàries avui dia.

Afrontem una reconversió dura, difícil que implica canviar una gran part del que hem fet en gairebé tota la nostra història recent. I ho hem de fer sense recursos disponibles. Ja sabem que el sector públic mima altres actors en les seves necessitats de reconversió: si fóssim bancs, tindríem milers de milions a través del FROB per a la reconversió; o si construíssim cotxes també rebríem incentius per a que la ciutadania els comprés; o, si fem memòria,  fa anys es van abocar molts recursos a les reconversions industrials; i fins i tot el sector immobiliari està aconseguint col·locar els seus pisos buits a l’administració per reconvertir-se.

Però per a la necessària reconversió de les organitzacions no lucratives a les noves lògiques del segle XXI no hi ha recursos: no hi ha diners per repensar o reestructurar-nos. Així que ens toca afrontar aquesta dura reconversió sense recursos econòmics per fer-ho, encara que afortunadament comptem, com sempre, amb la força dels nostres valors i del nostre compromís amb les persones i la societat. Aquest és el nostre gran capital, encara que no sabem si serà suficient i és possible que moltes organitzacions no sobrevisquin a aquest procés de repensar-se. Tot i això, ens toca ser optimistes i afrontar l’esforç pensant que a partir d’aquest compromís ferm amb els valors, amb les persones i amb la societat, acompanyat de la bona gestió i la complicitat social, ens durà a reconstruir un tercer sector capaç d’actuar de manera eficient i eficaç en el segle XXI. Perquè la nostra societat s’ho mereix.

Anem endavant, doncs, amb la reconversió (miraculosa) de les organitzacions no lucratives: ens tocarà treballar molt per fer-la amb valors i compromís, encara que sense recursos específics.

El suc de taronja i el crowdfunding

Juicy_salif_philip starck

D’acord, és una obvietat. Per fer un bon suc de taronja són més importants les taronges que l’espremedora. Amb una espremedora només, no es pot fer suc: fan falta taronges! Això sí, un cop tinguem les taronges, serà més fàcil fer el suc amb una bona espremedora.

La reflexió sobre el suc de taronja ve al cas de la recent proliferació de cursos i jornades sobre les eines de microfinançament de projectes (el famós crowdfunding). A l’entrada de les sales on s’imparteixen aquests cursos crec que seria útil un filtre previ: Quina és la base social de la teva organització? L’existència d’una base social consolidada és l’element necessari perquè aquestes eines de microfinançament puguin ser realment útils per a les organitzacions.

Les persones col·laboren amb temps i diners en aquells temes en què se senten compromesos. Per això, el moment adequat per pensar en el microfinançament de projectes serà quan l’organització compti amb una base social compromesa, a la qual se li facilita la tasca d’implicació i compromís econòmic amb l’organització i els seus projectes. Erròniament, hi ha gent que pensa que les eines de crowdfunding li aconseguiran màgicament els recursos econòmics per tirar endavant els projectes, quan la seva utilitat bàsica és facilitar una eina per gestionar el compromís econòmic majoritàriament de persones que ja coneixen l’organització.

Al final, val la pena recordar que per tenir un bon suc cal preocupar-se abans de tenir taronges.

Temes clau per enfortir les organitzacions no lucratives

No és cap secret que ens trobem en un moment molt complicat pel sector no lucratiu. Un gran nombre de les entitats del nostre país està tenint molts problemes per generar els ingressos necessaris per mantenir els equips i el nivell d’activitats i serveis de l’any anterior. A més, en molts casos, aquestes dificultats financeres arriben en el mateix moment que ha augmentat significativament el nombre de persones destinatàries.

Més o menys, la situació actual podria comparar-se a una espècie de “tempesta perfecta”: fer front a més necessitats amb menys recursos.

El tercer sector ha viscut un llarg període de creixement durant les darreres dècades en paral·lel al que hem tingut com a país, que ha donat com a resultat un creixement considerable tant en dimensió com en impacte i presència social. No obstant, a aquest creixement quantitatiu se li afegeixen força reptes de consolidació que tocava afrontar ara i en els propers anys.

Un risc molt important és que la situació actual de dificultats a curt termini que viuen les organitzacions no lucratives —més necessitats amb menys recursos— porti a oblidar-nos massa d’una sèrie de temes estratègics que definiran el nostre futur i el valor social que aportem.

Quan d’aquí uns anys mirem enrere, ens podem trobar amb escenaris ben diferents: un tercer sector que aporta valor, aglutina participació i és un actor social rellevant per la transformació social; o un tercer sector cada vegada més feble, descoordinat, allunyat de la gent i marginal. Exageracions? Només cal veure l’evolució que han tingut altres actors socials rellevants fa pocs anys per adonar-nos que hem de treballar activament amb la idea de construir un escenari positiu per molt difícil que sigui en temps de crisi.

Des de l’OTS hem identificat sis temes clau que poden condicionar el camí cap a un escenari o l’altre, i entorn els quals volem reflexionar col·lectivament amb les persones del tercer sector:

-Desenvolupament de les eines i capacitats de gestió que demanda la complexitat de funcionament que tenen les entitats avui.

-Creixement de la base social que participa a les organitzacions, amb més implicació i compromís econòmic.

-Creació de la capacitat d’inversió necessària per enfortir les entitats i poder fer activitats i serveis socialment rellevants.

-Impuls de la col·laboració entre organitzacions i la integració per guanyar dimensió a l’hora d’actuar.

-Treball sobre l’avaluació de l’impacte per poder mostrar clarament el valor social que aportem com a tercer sector.

-Procés de reconeixement del tercer sector com un actor social rellevant.

Quins temes, oi? De fet, cadascun d’ells donaria per fer una trobada específica, però creiem que val la pena fer un enfocament panoràmic sobre els reptes que ens toquen com a sector, i així ho farem demà dimarts 28 de juny a l’Acte Anual de l’Observatori del Tercer Sector, a més de respondre a les restriccions pressupostàries i l’augment de necessitats, és clar…

Existir per a comunicar

Les organitzacions no lucratives (també conegudes com tercer sector), a diferència de les organitzacions empresarials, no tenen com finalitat generar beneficis econòmics. El seu objectiu és ajudar a aconseguir una societat millor a través de la seva actuació, com un agent de transformació social. Així,els diferents tipus d’organitzacions promouen cada dia la millora social a través del seu treball en diferents àmbits com el cultural, el mediambiental, les necessitats socials, la cooperació al desenvolupament… La història de les organitzacions no lucratives està constituïda per iniciatives, personals o col·lectives, que han nascut amb la finalitat d’ajudar en causes concretes, promovent aquells canvis necessaris per a aconseguir millores efectives.

D’aquesta orientació al canvi social, les organitzacions del tercer sector informen i sensibilitzen a la societat sobre aquelles qüestions que consideren necessari promoure o canviar: des de associacions dedicades a la protecció del medi ambient, fins a fundacions de suport a persones que pateixen una malaltia determinada, passant per organitzacions de cooperació al desenvolupament del tercer món, totes elles treballen diàriament assumint la seva responsabilitat com agent de transformació i millora social. Per això és bàsic ser capaços de comunicar-se amb la societat en la qual actuen. La comunicació és, d’aquesta manera, una part essencial d’aquestes organitzacions perquè està lligada a la seva pròpia raó per a existir. Així, per exemple, mentre les empreses comuniquen per a existir (vendre més), les entitats sense ànim de lucre existeixen per a comunicar (per una societat millor).

Aquest caràcter essencial que té la comunicació en el tercer sector, la converteix en una qüestió transversal relacionada amb totes les àrees de funcionament de l’entitat. Aquesta situació és específica d’aquestes organitzacions, que tenen en la coherència entre la seva missió i les seves activitats la seva principal font de legitimitat. Aquesta coherència té una relació directa amb la comunicació que l’organització necessita establir amb tots els col·lectius involucrats: el voluntariat, la base social, els professionals, els finançadors l’administració pública, els beneficiaris,…. La comunicació interna ha de permetre la participació de les persones involucrades en l’organització en el seu funcionament. I aquesta comunicació ha de ser coherent amb la comunicació que realitzi l’entitat per a captar voluntariat o altres recursos com els financers. També ha de reflectir i ser fidel amb els valors de l’entitat al tractar amb els seus beneficiaris. I així, en cadascuna de les àrees de l’entitat no lucrativa, la comunicació es mostra com un element clau per a la seva concepció i funcionament. Aquesta és l’essència transversal de la comunicació en el tercer sector.

La comunicació és la que permet entrar en contacte amb organismes susceptibles d’aportar recursos a l’organització, necessaris per a la seva existència o, una vegada captats aquests recursos, per a rendir comptes de la seva utilització a qui els van proporcionar. Comunicar permet també arribar a persones amb ganes d’involucrar-se en una causa de forma desinteressada i voluntària: El voluntariat és part essencial del sector no lucratiu i està en l’origen mateix de la majoria d’iniciatives desenvolupades al llarg de la història d’aquest sector. Així mateix, gràcies a la comunicació persones que abans desconeixien l’organització, es motiven respecte a la seva causa, i ajuden a aconseguir el canvi social pel qual treballa l’organització. La comunicació que fan les organitzacions també és una font d’informació sobre realitats existents, que d’altra manera serien invisibles, per a aportar coneixement i generar interès en la societat. La comunicació que generen les organitzacions també informa i pressiona a les administracions públiques per a generar canvis legislatius necessaris. A través de la incidència política, les organitzacions aconsegueixen la creació d’espais de diàleg amb diferents actors socials, i ajuden a la generació d’un discurs transformador de la societat.Com hem mostrat, la comunicació és una necessitat global en totes les àrees d’actuació i funcionament d’una organització no lucrativa

Tot i que encara queda molt per fer en el reconeixement de la importància que té la comunicació en el tercer sector, les organitzacions estan començant a prendre consciència del rol essencial de la comunicació per al funcionament de les entitats i la transformació social. Cada vegada amb major freqüència ja es preparen plans de comunicació en les organitzacions, es tenen en compte els coneixements sobre comunicació a l’hora d’incorporar a persones noves en l’entitat, pren importància la imatge i el posicionament de l’entitat, es treballa la coherència en les accions de comunicació… La comunicació pensada i professionalitzada té, cada vegada més, una funció activa de projecció del sector social i les causes per les quals treballa. Això constitueix una oportunitat per als professionals de la comunicació per a entrar en contacte amb un món bastant desconegut a nivell professional fins al moment, el tercer sector, compost per organitzacions no lucratives -associacions i fundacions, en el qual poden aportar els seus coneixements i experiència.

Estàs veient l′arxiu de la categoria ′Comunicació i captació de fons′.