Planificació Estratègica: Una oportunitat per promoure el canvi radical
L’altre dia estava xerrant amb el responsable d’una associació d’acció social que té un grau considerable de complexitat, amb un alt nombre de treballadors/es i persones voluntàries. “I com va tot?”.“Amb la que està caient –em respon- no ens podem queixar massa. Per cert, ara estem fent la planificació estratègica, més o menys com sempre, sense gaire novetats, ja saps el que fem i com som”.
Alguna cosa falla: en aquests moments de canvis a l’entorn, una reflexió estratègica en una organització no pot ser “com sempre”.
Precisament, el moment actual és especialment indicat per fer reflexions estratègiques, és a dir, per ser capaços de pensar l’organització futura al temps que gestionem operativament el compte d’explotació d’aquests anys. Projectar estratègicament l’organització del futur al temps que gestionem operativament l’organització d’avui.
Necessariament, la reflexió estratègica en les circumstàncies actuals ha d’incorporar una dosi de radicalitat per donar resposta a un entorn que està canviant a un ritme endiabladament ràpid: les lògiques de 2010 o 2011 no tenen res a veure amb l’escenari que es dibuixa per als propers anys. Per això, no podem projectar un futur a on fem “el de sempre”.
Una reflexió estratègica ha de servir per ajudar a prioritzar, a redefinir projectes, a cercar la complicitat social, a identificar les competències que haurem de desenvolupar en els equips, a trobar la manera de relacionar-nos de nou amb la comunitat, a mostrar la utilitat social del que fem, a definir el nostre rol en la societat futura que s’està dibuixant dia a dia.
No, no és fàcil, però el pensament estratègic és una oportunitat inigualable d’alinear l’organització que tenim avui amb l’organització que volem construir en el futur. I de ben segur que incorporant elements de canvi radical que haurem de gestionar en el futur proper tindrem més possibilitats d’èxit, sempre que la planificació estratègica serveixi per alinear la base social amb el futur d l’organització.
No us cregueu plans estratègics que en aquests moments diguin “el de sempre”, perquè llavors difícilment seran la palanca de canvi per encarar el futur amb determinació.
Més articles sobre: Base social i participació, Direcció i gestió, Estructura del Tercer Sector, Tercer sector mundial, Òrgans de govern
Etiquetes: 
Subscripció RSS
Envia aquest article
Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.
21 setembre 2012 a les 11:57
Molt encertat.
Certament part de la preocupació, més enllà de la urgència, és “el poc que hem après encara, el molt que ja hauríem de saber” respecte aquesta situació que estem visquent com hi hem arribat i cap a on estem anant, la tendència és cada cop més forta de baixada, encara no hi ha cap sintoma social/mental ni de frenada, van caient cadàvers, però són encara sorprenentment febles les veus que diuen cal començar a fer-ho diferent per mirar de frenar la caiguda i poder reprendre activitat més endavant.
L’estratègia és la clau per poder resistir i perseverar per sobre les urgències en un sector, el tercer, que ha esdevingut protagonista directe de quin futur tindrem.
Ànims i a repensar.
02 maig 2013 a les 14:01
Ciertamente Pau, tienes razón en la urgencia de crear NUEVOS Planes Estratégicos en las organizaciones del Tercer Sector, sin embargo, no creo que eso sea posible sin el pensamiento estratégico del que hablas, y más aún sin que las organizaciones, y especialmente las personas que forman éstas, reflexionen del o los por qués de su compromiso, de por qué forman parte de sus entidades, de preguntarse desde dónde se implican y qué es lo que realmente pretenden… porque el fin último de cualquier organización social, es la entrega, la construcción, y la colaboración hacia un mundo mejor… y justo ahí cabría cuestionarse esos por qué… y puedo que EGOs. Gracias por tus reflexiones!